Si no vols veure anuncis, paga
El primer bàner publicitari d’internet es va publicar el 1994 a HotWired, la web de la revista Wired. Per això és significatiu que precisament aquesta bíblia de la cultura digital, ara editada pel conglomerat mediàtic Condé Nast, hagi anunciat que oferirà als seus lectors la possibilitat de navegar per la seva edició digital sense veure cap anunci, pagant 3,99 dòlars al mes. Els qui no optin per aquesta modalitat no podran evitar els molestos bàners per altres mitjans: la publicació impedirà l’accés amb navegadors que tinguin activada una funció de bloqueig d’anuncis. Fent-ho podria estar renunciant a un 20% de la seva audiència actual.
Tenim, doncs, en marxa una nova batalla de la guerra eterna entre els mitjans que pretenen fer rendible el seu contingut i els internautes que s’esforcen a ignorar aquesta pretensió. En la meva crònica del fenomen a l’ARA amb ocasió de l’èxit dels bloquejadors d’anuncis per a iPhone, apuntava que aniria a més: poc després que Samsung -la marca que ven més smartphones al món- oferís eines per crear aplicacions de bloqueig d’anuncis per als seus telèfons, Google ha retirat de la botiga Play Store les primeres aplicacions que feien servir aquestes eines. Eren una amenaça massa greu per al seu propi negoci.
Tot plegat està passant en un entorn en què l’efectivitat de la publicitat digital convencional és molt dubtosa: aquell bàner de fa 22 anys a HotWired -no hi sortia el nom de l’anunciant, l’operadora AT&T, que no ho acabava de veure clar- va ser clicat per un 44% dels internautes que el van veure. Les campanyes actuals de bàners, molt més intrusives, aconsegueixen amb sort un índex de clics de l’ordre del 0,1%. Per això els mitjans digitals opten per la saturació i els lectors hem d’anar tancant finestres i esquivant anuncis per poder llegir el que ens interessa. Al final resulta més pràctic pagar. No sé vostès, però jo vull més mitjans que em permetin escollir entre contingut i publicitat.
