Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Algunes opinions respectables

Quan comencen els esports; quan apareix la ministra de Defensa Carme Chacón; quan la notícia és un accident de trànsit en una carretera de la Rioja; quan el presentador i l'home del temps fan broma sobre jerseis i bufandes. En moments com aquests, em canso del TN vespre , canvio de cadena i me'n vaig a veure el debat Per llogar-hi cadires del Canal Català, moderat per Marta Polo.

De fet el títol resulta enganyós i amb un cert aire de La Trinca dels anys vuitanta, perquè la veritat és que no caldrà que hi lloguin cadires, com sí que n'hauran de llogar a Envelats Figueras (de fusta i plegables) si segueixen els debats d' El gato al agua , Más se perdió en Cuba o Así se las ponían a Fernando VII -aquest encara no l'han estrenat-. Quan els tertulians semblen sortits de la seu de Falange del carrer Santaló l'any 1936, més que un debat el programa sembla un concert exasperat de la Banda de l'Empastre. Mentre que Per llogar-hi cadires és una tertúlia serena, aclaridora i distesa, amb punts de vista contraposats. Després de l'accident de trànsit de Pazuengos (del qual ens informen perquè ha tingut lloc a la Rioja i no a la Provença), em ve de gust que em donin opinió i arguments sobre l'actualitat. Cada dia més, la informació de teletip la trobo tan interessant com la taula periòdica dels elements químics.

Una tertúlia de televisió és com un concurs: l'espectador hi ha de poder participar des de la sala d'estar de casa, en una mena de concurs (o debat) paral·lel. En concurs, endevina l'any de la batalla de les illes Formigues abans que el concursant televisiu. I en un debat dóna la raó a Vicent Sanchis, un dels convidats habituals del debat que ens ocupa, o l'hi nega amb exabruptes i sarcasmes, ara que l'home no s'hi pot tornar. He vist més d'un espectador, a casa seva, aixecar el dit discretament per demanar la paraula a la moderadora.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT