El país que mirava passar els trens
Ja em perdonaran Foment del Treball, Ciervat, Croem, Crea i Caeb, totes elles organitzacions patronals: tal com està el pati, val més estar-hi bé perquè no saps mai quan els hauràs de demanar feina. Ja em perdonaran els presidents Mas, Bauzá, Fabra i Valcárcel, les cambres de comerç i tots aquells que patien perquè el corredor ferroviari no passés per les sales dels Velázquez del Museu del Prado. No pretenc aigualir-los la festa ni tampoc, a alguns, el compte corrent.
Un cop perdonat, sense més entrebancs passo a felicitar El matí de Catalunya Ràdio per convidar el doctor Mateu Turró, catedràtic de transports de l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politècnica de Catalunya. No és cap tertulià indocumentat ni cap castanyera desinformada. Enmig de l'esperança i el fanatisme generats per la concessió del corredor mediterrani, aclaparats per l'esclat d'alegria posterior, el doctor Turró ens va alertar que d'entre totes les obres previstes amb els 51.000 milions pressupostats, moltes infraestructures no són necessàries. Com és el tram entre Múrcia i Algesires. I tot seguit haig de demanar disculpes a tots els andalusos que cobren peonades, als que no les cobren i als jugadors del Sevilla FC.
Turró es va demanar quina serà la rendibilitat d'aquest corredor (també té mala idea): servirà per transportar cotxes de la Seat, ferro vell i una mica de potassa cap a Europa. La seva conclusió és que no serà rendible. Els únics beneficiats seran els constructors -podrien cimentar tot Catalunya i també seria un bon negoci per a ells- i el port de Barcelona. Arribaran els vaixells a Barcelona, col·locaran els contenidors al tren i els catalans els veurem passar. Jo penso anar cada tarda a Valldoriolf per asseure'm en un marge i mirar els trens. Serà com quan tenia dos anys i m'abocava a la rasa del carrer Aragó.
