Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Quan el paó fa la roda

Dissabte vaig celebrar el Día E o Día del Español endreçant els armaris de la cuina. Entusiasmat per l'impuls, l'extensió i la riquesa d'aquest idioma, vaig exclamar " ¡Viva el español! " quan vaig trobar per atzar un ratllador de pastanaga que havia perdut.

El vespre anterior van fer un debat sobre El futuro del español , a La 2: Carmen Caffarel, directora de l'Instituto Cervantes; Alberto Oliart, president de RTVE; Benjamín Prado, novel·lista, i uns quants més, moderats per la periodista María Casado. Com que sóc un apassionat fervorós dels idiomes, dels diccionaris i de les beceroles, vaig renunciar a reveure Armageddon i vaig dedicar els meus cinc sentits a l'avenir d'aquest gran idioma: aspira a convertir-se en la segona lingua franca del món, després de l'anglès, i a fe que és una pretensió admirable. Quan coincideixin una família noruega i una de iemenita a la barana de les cascades del Niàgara, abans de res es preguntaran circumspectes: "Perdonin, si els trepitgem, ¿en què ens comunicarem, en la primera lingua franca o en la segona?"

Però la que em va tocar la vena cava superior és la corresponsal de TVE a la Xina quan ens va repetir, i aquí vaig obrir una llauna de navalles del Delta per celebrar-ho, que l'espanyol està de moda a la Xina. Aquesta és una sonsònia, matraca, murga o rotllo de pianola que ens van repetint des dels 80 per alliçonar-nos que l'únic idioma important de debò a Espanya és el seu, que exigeix un pressupost exorbitant per a l'Instituto Cervantes. Segons ens van assabentar, els xinesos l'aprenen per motius econòmics (m'imagino que per fer negocis amb Alemanya, controlar les inversions a l'Àfrica, etc.) però també, va remarcar la corresponsal, per l'atracció que els desperten el futbol, el flamenc i els toros. A classe, als estudiants xinesos els deuen fer recitar " la española cuando besa es que besa de verdad ".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT