Publicitat
Publicitat

CRÍTICA RÀDIO

El paper de la primera dama

Importada dels Estats Units, com tants altres prodigis i meravelles (el raspall de dents, el hula-hoop , l'evasió fiscal a les illes Caiman) la figura de la primera dama s'ha imposat amb tots els honors. L'esposa del president de la Generalitat s'ha fet un lloc principal en els nostres cors i les ràdios, com ahir El món a RAC1 , periòdicament ens acosten a la vida quotidiana del president a través del seu mig cítric. Ara sabem que durant el dia gairebé no es veuen perquè tenen moltes activitats (ella s'ha il·lusionat a fer moltes coses) però que a la nit intenten dur una vida familiar normal (suposo que sopar amb safates davant del televisor i tacar la tapisseria -entenent aquests dues activitats com a simultànies i complementàries, per separat prenen un altre caire-).

En aquest món polític emotiu i sentimental en què vivim, la primera dama (sigui la que sigui) ens aporta aquelles dosis entranyables de vida domèstica, intimitat i caliu, imprescindibles per copsar el cantó humà del president -l'inhumà ja el coneixem per altres conductes-. Molts enyorem les mítiques entrevistes de la malaguanyada (en el sentit de difunta) Odette Pinto a Marta Ferrusola dels anys 90. Abans, Pinto anunciava als oients que els visitaria "la Senyora" (pronunciat en un to a mig camí de l'anunci de l'aparició imminent de la Mare de Déu del Roser i una notícia del No-Do sobre el Pazo de Meirás -sàpiguen els més joves que és una finca gallega-).

Com que es tracta d'una figura de gran utilitat i encert, és inexcusable l'oblit (sexista, i aquí la sang se'm revolta) dels primers cavallers (improviso el terme), com ara el marit il·lustre de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, al qual inexplicablement no conviden mai a cap ràdio. Només ell pot revelar com es troba la seva senyora i si a la nit intenten portar una vida familiar normal o què.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT