Publicitat
Publicitat

LA TECNOLOGIA CONTRA ELS ENIGMES

La xarxa ofereix molts recursos als que no tenen paciència per resoldre'ls sense ajuda

Els passatemps es blinden contra internet

Google és capaç de respondre gairebé qualsevol dubte, però ara el mateix cercador vol demostrar que hi ha enigmes que no pot resoldre. Els mots encreuats encara estan bastant al marge d'ajuts tecnològics.

"Dos futurs presidents em van signar. Dos no, perquè eren a l'estranger. Malgrat la meva importància, els lectors moderns tendeixen a pensar que tinc alguna falta d'ortografia. Què és?". Aquesta pregunta apareixia la setmana passada al New York Times i inaugurava una nova secció de passatemps basada en enigmes elaborats per Google que tenen una particularitat: són difícils de resoldre encara que es faci servir el seu popular cercador. (La resposta a l'enigma, per cert, al final de l'article.)

Els entreteniments als diaris són una de les seccions més estimades i generen fidelitats fèrries. Però internet ha modificat substancialment les normes de joc: en els últims temps han proliferat les eines que permeten resoldre encreuats, sudokus i problemes amb pocs clics.

"Hi ha dues vies pel que fa als passatemps", explica l'enigmista Màrius Serra. "D'una banda, la via enciclopedista, que Google està matant. El que abans es considerava un esforç de recerca avui s'ha reduït a un clic i ha perdut l'èpica i el trajecte. En canvi, en els mots encreuats i els jeroglífics depenem més de l'enginy verbal. No som immunes a aquest fenomen però treballem amb un codi diferent. I tendeixes a buscar la teva pròpia originalitat de manera que no pugui estar codificada".

Serra explica que en el seu llibre Verbàlia -la bíblia de l'enigmística en català- va incloure un enigma a la contraportada. "Era un vers d'Ausiàs March desendreçat. Costava molt de fer i la gent s'hi va abocar. Això era l'any 2000. Avui la dificultat seria zero". L'escriptor confessa que, per a un llibre recent, va voler blindar-se d'internet. "Em vaig passar de frenada, aleshores. L'enigma consistia a identificar uns bitllets i, reordenant-ne el nom, construir tres versos inventats. Vaig haver de donar pistes suplementàries i només dues persones van poder-lo enllestir. Cal anar amb compte de no caure en l'extrem contrari".

L'autor dels encreuats de l'ARA, Senyor Ventura, també creu que els jocs de paraules són els més resistents a la temptació. "De mots encreuats n'hi ha de molts estils, però és cert que cada vegada són menys de diccionari i juguen més amb les associacions. El lèxic de les respostes és de nivell bàsic i la gràcia es troba en com hi arribes, com el defineixes. També crec que el diari pertany encara al món analògic i del paper. Amb el diari doblegat, el bolígraf a la mà i assegut al sofà es fa més difícil integrar-hi l'ordinador com a eina per resoldre'l".

Serra confirma que cada cop som més impacients. "Ho tinc clarament detectat. Ho vaig començar a veure fa deu o dotze anys al New York Times . Tenien un telèfon de pagament al qual podies trucar per demanar pistes de l'encreuat. Em van confessar que era un èxit brutal. La impaciència corsecava els lectors".

(La resposta a l'enigma, per cert, és Pennsilvània, que a l'original de la Constitució dels EUA va aparèixer amb una sola n . I una ironia final: Google ha hagut d'habilitar un mirall del seu cercador, en el qual elimina les entrades de l'últim dia. Si no, resultava molt fàcil topar-se amb la resposta, si algú altre l'havia publicat, per exemple, en un blog. Feta la llei, feta la trampa.)

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT