Publicitat
Publicitat

El periodisme li va petit a la història

Qui ho dubta? Tot això que passa ara en aquest país ho està (estem) fent la gent. Moltes persones. I encara se n'hi afegiran més. ¿Surten aquestes persones als diaris, les teles, les ràdios…? La pregunta m'ha fet recordar una cançó preciosa de Chico Buarque anomenada Notícia de jornal (notícia de diari). Conta la història d'una xicota desenganyada que prova de matar-se. I acaba: " a dor da gente não sai no jornal " (el nostre dolor no surt als diaris). Perquè els diaris tampoc no acaben de reflectir la vida viscuda aquests dies: aquest moment colossal, a punt d'arribar a un divisor d'aigües històric; el país que tria un altre futur. Tot plegat passa pel davant i no ho podem retenir, abraçar ni posseir, com les onades o el vent. Com informes d'aquesta vivència interior gairebé preternatural que és la que marca la biografia de la gent? El relat periodístic es gàbia i no vitrina per a aquests corrents interiors, que potser ens construeixen més que els fets discrets que els provoquen. Els titulars que es publiquen sempre semblen molt poca cosa. ¿Desborda el país al periodisme?

Bé. Tot és molt emocionant, però… el periodisme no és per a això. La temperatura vital de la gent és aigua que corre per altres canals: tertúlies, sobretaules, xarxes, fotos, vídeos, documentals, cinema, llibres… Els diaris són un vestit que li va petit a la història. No és un defecte. De cap manera. Sense el periodisme mai s'hauria articulat el corrent de fons per on llisca ara la nostra vida. Qui pretengui fer-se càrrec pels mèdia de tot el que estem construint aquests dies ens demana, als periodistes, una tasca que mai no podrem fer. Quan el periodisme hi arriba, la vida ja ha agafat el revolt de més endavant. El bon periodisme sempre va darrere la gent i la vida. Però, ep, compte: el bon periodisme va pel mateix camí… i a poca distància.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT