Els periodistes catalans no avalen l’autocensura religiosa

BarcelonaL’atac contra la revista Charlie Hebdo ha fet que es revifi el debat sobre si els mitjans haurien d’imposar-se límits per no ofendre les sensibilitats religioses. En aquest context, una enquesta publicada el 2010 pot servir com a punt de partida per determinar quina és la predisposició dels periodistes catalans a l’hora d’assumir autocensura en aquests assumptes. L’estudi, coordinat per Salvador Alsius (en qualitat de professor de la Universitat Pompeu Fabra), i publicat dins la col·lecció Lexicon, va aconseguir la resposta de 1.198 professionals de la informació: una mostra prou àmplia per considerar que els resultats són representatius del sentir de la professió al país.

La constatació més evident és que només una minoria de periodistes catalans (un 14,2%) accepten l’autocensura per no ofendre les creences religioses. És una xifra molt baixa, si es té en compte que un 31,8% dels professionals sí que consideren que l’autocensura és justificable en nom del “bon gust”. En aquesta pregunta, el dret a la vida era el més respectat: un 86,3% dels informadors creuen que cal aplicar autocensura si es pot posar algú en perill (per exemple, revelant la identitat d’algú perseguit).

Els catalanistes, més laxes

L’enquesta va creuar dades amb un doble eix ideològic. D’una banda, el tradicional que divideix entre progressistes i conservadors. De l’altra, el que separa catalanistes d’espanyolistes. I les dades mostren conductes diferents. Així, entre els periodistes que es consideren d’esquerres, només un 12,5% estan d’acord a limitar la informació basant-se en justificacions de caràcter religiós. Per contra, entre els professionals conservadors el percentatge s’eleva fins a un 27,3%. A l’estudi es veuen unes proporcions similars si es ponderen les dades per l’adhesió a un projecte nacional o a un altre: els catalanistes tendeixen a ser més permissius i només un 13,5% imposarien límits a les notícies basant-se en consideracions d’ordre religiós. Entre els periodistes espanyolistes, un 29,9% es declaraven a favor de traçar un límit amb les qüestions relatives a les creences.

L’enquesta també preguntava específicament per les caricatures de Mahoma, que només un 19,1% dels professionals deixarien de publicar. El percentatge és molt similar al 18,7% que optarien per retirar una caricatura de Jesús. I en tots dos casos són respostes amb molt poca adhesió, comparades, per exemple, amb les imatges escatològiques, que són rebutjades per un 88,3% dels enquestats. Això sí, la blasfèmia recull un 42,2% de respostes que avalarien l’autocensura.

El treball també demanava quines fonts se silenciarien. Mentre que un 50,9% ometrien una font d’ideologia nazi en una informació, només un 13,4% ho farien si es tractés d’algú que fos irrespectuós amb les religions no catòliques.