Publicitat
Publicitat

El pilot a l'ombra de RAC1 des de la seva creació

El nou director de TV3 té un perfil públic discret, ja que la seva carrera en els mitjans de comunicació l'ha feta darrere de càmeres i micròfons. Nascut a Sabadell l'any 1962, és fill del creador i impulsor dels jocs Educa. Eren els anys 60 i el seu pare tenia la determinació de treure unes joguines amb les instruccions escrites en català, sota una marca que representava uns nens ballant una sardana. "Era la seva manera de fer país i de preocupar-se per la llengua, des d'una iniciativa privada familiar", explicaria l'any passat Eugeni Sallent en una entrevista publicada per la Fundació Escacc.

Va estudiar informàtica a la Universitat Autònoma de Barcelona i un màster en direcció d'empreses per l'Escola d'Altra Direcció i Administració, cosa que després li va permetre, ja a la ràdio, ser un evangelitzador dels canvis tecnològics necessaris per adaptar el sector als reptes digitals. Abans, entre el 1994 i el 1995, va fer de consultor en sistemes d'informació a la Generalitat. Ingressa aleshores a Catalunya Ràdio, de la qual serà el gerent fins al 1999.

Amb el tombant de segle rep la proposta del Grupo Godó de muntar una ràdio privada. Serà nomenat director general de Radiocat XXI, l'empresa que controla les llicències de RAC1 i RAC105. Des de l'àrea de gestió, es converteix en el pilot d'aquest projecte radiofònic, en coordinació amb Albert Rubio, que assumeix la direcció de tota l'àrea audiovisual del grup. Els primers anys són de molta incertesa, perquè la Generalitat aposta per impulsar la ràdio privada en català a partir d'una doble aposta, amb el propòsit d'estimular la competència. D'una banda, RAC1; de l'altra, Ona Catalana. Ben aviat es veu que només en podrà sobreviure una.

L'arrencada és dura i la primera freqüència que pot fer servir la ràdio de Godó és inhòspita: és al 87,7, a l'esquerra de tot del dial, un lloc per on els oients no estan acostumats a passar. Sallent reclamarà des de llavors que el sector públic alliberi més freqüències per tal d'aconseguir una cobertura nacional sencera.

Tot i que el primer any se salda amb només 24.000 oients, la tendència ascendent fa que Godó hi segueixi apostant, malgrat les pèrdues econòmiques. La fórmula és clara: grans dosis d'entreteniment, humor i esports adreçats a un públic jove i nacionalment desacomplexat. L'any 2005 Ona Catalana cau en barrina, és venuda a Prisa i acaba desapareixent el 2007 com a emissora generalista. Mentrestant, RAC1 ha anat guanyant oients, i el 2009 l'EGM la corona com l'emissora líder al país, al davant de Catalunya Ràdio. El Baròmetre, en canvi, encara considera que és la pública qui té més oients, tot i que per un marge estret de 12.000 persones.

La posició de Sallent al grup es consolida l'any 2010, quan és nomenat president de la productora televisiva Nova Veranda, l'aposta de Godó per entrar de ple en la creació de continguts audiovisuals tant per a 8TV com per a altres cadenes. El 2010 rep també el tercer premi Quim Regàs de periodisme en reconeixement a la seva trajectòria.

Els treballadors de RAC1 i RAC105 li han agraït la seva feina en forma d'una carta oberta a La Vanguardia , que destaca la bona gestió d'un directiu "sempre impecable en les formes, ferm en les conviccions i generós amb la discrepància".

Sallent ocupa així mateix, entre el 2003 i el 2010, la presidència de l'Associació Catalana de Ràdio, l'entitat que aplega les emissores privades del país. Amb ell al capdavant, l'entitat lliura diverses batalles, inclosa la reclamació que Catalunya Ràdio renunciï a la publicitat. Finalment, la reforma de la llei de la CCMA aprovada per CiU el 2011 recollirà aquest requeriment dels privats.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT