Publicitat
Publicitat

La por lectora

Hi ha por, entre els lectors. Una por fonda, somorta, que llisca suau com una veta d'aigua. Per aquest motiu és tan important saber-se la lliçó. Com quan estudiava a Casp, que ens apreníem la literatura gràcies a uns cartrons pautats on anotàvem la vida de l'escriptor seguida de descripcions i valoracions de les obres. Encara ara, una mica begut, sóc capaç de recitar el cartronet sencer del Duc de Rivas. També el de Mesonero Romanos, el d'Espronceda, el de Cadalso. O el de Núñez de Arce, amb aquest nom antiquat d'estació de metro. Ens apreníem de memòria tot el que calia saber sobre cada escriptor i després ho repetíem a l'hora de l'examen, amb la cal·ligrafia exacta dels rellotgers. N'hi ha que ho han continuat repetint tota la vida, infatigables.

A El club de la bona lletra , a Catalunya Ràdio, Blanca Busquets va elogiar Edgar A. Poe i una lectora de Tortosa va admetre avergonyida que només n'havia llegit una narració sobre un goril·la (és un orangutan) que mata unes dones (és Els assassinats del carrer de la Morgue ). No li va agradar gota i mai més va tornar a llegir res d'aquest autor. "Potser el vaig agafar massa jove", s'excusava desfeta la pobra dona. Se li entreveia un propòsit d'esmena molt sincer.

Aquella mateix nit, s'hi devia posar diligent, com una bona noia. Fa anys un traductor estranger d' El quadern gris va abaixar la veu i em va revelar que l'havia trobat una llauna. Un amic meu, gran lector, em confessa xiuxiuejant que Kafka se li fa insuportable. Un altre evoca amb horror L'edat d'or de Gore Vidal. No sols és por, també és sentiment de culpa, angoixa, desolació, secret. Jo mateix he començat cinc vegades el Tristram Shandy , sense veure-hi el què. "Com em puc equivocar tant!", em desespero entre sanglots de ràbia. És llavors que m'adono que no em vaig aprendre prou bé els cartronets adequats.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT