La premsa catalana, única via d'oxigen per a Sánchez
BarcelonaEls que tinguin alguna edat recordaran que a l''Un, dos, tres' –època Mayra– Chicho Ibáñez Serrador es complaïa de mostrar imatges del concurs japonès 'Endurance', consistent a sotmetre a diverses tortures lleus els participants. Aleshores ens semblava espantós i increïble que a la televisió poguessin fer aquestes coses; ara en diem 'prime time'. Doncs bé, Sánchez és com un d'aquells concursants, aferrat a una barra rotatòria que es va escalfant per fer-lo caure en una piscina infestada de cocodrils –prova real–. Si aguanta fins que calgui convocar terceres eleccions, haurà superat la prova. Però hi té tots quatre diaris de Madrid en contra, que fan bullir les respectives calderes per escalfar el metall al qual s'abraça Sánchez, en forma de pacte amb Podem i partits catalans. Així, aquest dimarts hi havia pòquer d'editorials crítics amb el líder del PSOE. I, de nou, 'El País' resultava el més contundent, amb un titular de portada directament opinatiu com: “Sánchez canvia la seva dimissió per un congrés del PSOE”. A l'editorial, titulat “Un partit segrestat”, hi havia expressions com “carta tramposa”, “insult a la intel·ligència” o “calendari traïdor”.
En canvi, tres editorials a Catalunya –incloent-hi el de l'ARA– es posicionaven contra la conspícua 'baronia' socialista. 'El Periódico' recomanava celebrar el congrés “a la recerca d'una necessària clarificació”, i 'La Vanguardia' –tot i ser un diari conservador– també renyava el sector crític i recordava que el votant socialista “té dret a exigir que el partit dediqui tot el seu potencial a la lluita contra els seus rivals, en comptes de debilitar-se”.
Una portada d''Abc' de dijous passat tenia Sánchez com a gran protagonista i una publicitat on s'hi llegia: “Mètode sense esforç per aprendre a fer surf”. Per bé que involuntari, és el comentari editorial més acurat i ponderat que he llegit en dies sobre el supervivent Sánchez en aquest diari.
