Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

De princesa del poble a reina del polígraf

"El día que le hagan algo a mi hija… ¡Ese día sí que la cojo del moño y toda la avenida esa que hay… La arrastro y encima le doy un trompo y la subo otra vez hasta arriba! " Aquesta era l'amenaça que llançava Belén Esteban a la Campanario mentre estava plena de cables que la connectaven a un polígraf. Entre resposta i resposta explica el de sempre: els drames d'Ambiciones, les misèries dels Janeiro i les poques llums de Jesulín.

Tot el Sálvame deluxe estava a mercè de la princesa del poble i havien muntat un gran teatre per seguir el joc de la seva gallina dels ous d'or. Uns gràfics que imitaven els dibuixos d'un polígraf com a decorat de fons. Jorge Javier Vázquez feia les preguntes amb cara d'afectat. Una experta en la màquina de la veritat controlava l'aparell i comunicava el veredicte final de les respostes. I la Belén, en la seva línia: anava responent, mossegant-se els llavis amb ràbia, aclucant les parpelles amb aquell tremolor inquietant i enviant botifarres a Jesulín cada vegada que el polígraf li donava la raó.

La Esteban va fer un ple al quinze. O millor dit, al setze. Eren setze preguntes sobre unes suposades afirmacions que el torero, tip, havia fet el dia abans intentant desprestigiar la mare de la seva filla.

Però ni Telecinco ni Sálvame estan disposats a acceptar que la seva musa perdi credibilitat. La neteja d'imatge que van organitzar era tan falsa com esperpèntica. No hi havia cap garantia de la fiabilitat de l'aparell, les preguntes eren tendencioses i la controladora del polígraf va evidenciar una clara complicitat (molt sospitosa) amb l'estrella de la tele. La resta de col·laboradors van acabar insultant familiars de Jesulín per no haver-la tractat amb el merescut respecte. Va ser una campanya de propaganda tan barroera i evident que feia vergonya.

Però era d'esperar. A Telecinco ni l'eficaç màquina de la veritat acabarà amb la seva màquina de fer calés.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT