Publicitat
Publicitat

CRÍTICA XARXES

El que Steve Jobs ha deixat per fer

Diumenge es va fer a la capella de la universitat de Stanford el funeral per Steve Jobs. Hi va assistir la tecnoaristocràcia de Silicon Valley, inclosos rivals empresarials (els màxims directius d'Adobe, Google i Samsung) i celebritats com Bono (el dels U2, no el del PSOE) i Bill Clinton (el seu vicepresident Al Gore és conseller d'administració d'Apple). Demà es farà un acte intern en memòria de Jobs per als empleats d'Apple, inclosos els de les botigues Apple Store, que tancaran durant una hora per poder seguir-lo a distància. En general, però, portem canonitzant Jobs en vida des de finals d'agost, quan va deixar la presidència de l'empresa per motius de salut i ens temíem el pitjor. Aquestes setmanes hem parlat i escrit molt sobre Steve Jobs. Ens hem emocionat amb la foto on surt amb Laurene tot just acabada la keynote del 6 de juny. Fins i tot hem explicat anècdotes personals. La meva és que el vaig conèixer el 10 de juliol de 1994 en un carrer de Palo Alto; era diumenge, ell anava sobre patins en línia i vam parlar de futbol: aquell migdia, Romania i Suècia jugaven a l'estadi local uns quarts de final del Mundial.

Sobretot, però, hem parlat de la contribució de Jobs a l'adopció social de la tecnologia. Hi ha qui el qualifica d'inventor; en realitat, en la creació dels productes Apple hi ha més desenvolupament que recerca: Nokia dedica més gent a crear el programari dels seus smartphones que Apple a crear tots els seus productes. El valor de Steve Jobs va ser posar-se en el lloc de l'usuari i fer la tecnologia fàcil d'usar. Jo m'he quedat per sempre amb les ganes de saber dues coses: si Apple hauria aconseguit conquerir la pantalla del televisor -l'única que encara no domina- i què hauria passat si Jobs hagués aplicat el seu enginy i la seva fortuna, com ja fa el seu col·lega Bill Gates, a combatre les malalties i la pobresa del món. El trobarem a faltar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT