Qui paga en realitat els 20.000 euros de la multa a Alfonso Rojo?

BarcelonaEl periodista Alfonso Rojo ha estat condemnat a pagar 20.000 euros per dir-li “chorizo” i “mangante” a Pablo Iglesias. D'on sortiran aquests diners? Doncs dels honoraris que va rebre de La Sexta com a tertulià, en justa recompensa per les seves aportacions, com ara dir-li a Ada Colau “estás muy gordita para el hambre que se pasa”. Com era previsible, en un sistema mediàtic tan sanejat com l'espanyol el tertulià Rojo va ser recol·locat en un lloc d'acord amb l'altura dels seus arguments: TVE, la televisió pública. L'import de la multa sortirà també dels diners dels contribuents que els gestors de la televisió de Castella-la Manxa destinaven a tenir-lo de col·laborador en programes d'elevat debat polític. Uns espais on, per exemple, discutia les tesis de la socialista Beatriz Talegón amb arguments d'impecable profunditat acadèmica com “te has puesto gorda”, “más estudios y menos croquetas” o “¿de qué sórdida pizzería has sacado a la invitada de hoy?”. També pot ser que la indemnització se saldi amb les aportacions dels anunciants que posen publicitat a Periodista Digital –el mitjà que dirigeix Rojo– per tal que aquest adalil del reporterisme d'investigació ens segueixi descobrint al seu diari temes que als EUA guanyarien un Pulitzer, com “Un falso novio de postín camela a una pardilla en Barcelona y se la lleva de esclava a Rumanía” o “Las 33 tenistas mas macizas del circuito TWA”.

Vint mil euros poden semblar molts diners, si els ha de pagar un assalariat corrent. Però això és una altra lliga. És el club dels periodistes de quota, col·locats a dit a les tertúlies públiques i en algunes de les privades. I, sobretot, d'una boirina de mitjans digitals on els seus directors periodístics són, al mateix temps, els principals (re)captadors d'ingressos dels seus respectius diaris. La qual cosa és una coincidència bastant 'gordita'.