La revolució permanent

A El món a RAC1, Jordi Basté va entrevistar Irene Rigau, la consellera d'Ensenyament, abans d'Educació. Rigau, per a la qual no sento cap simpatia especial i a més a més la sola idea del govern dels millors em sembla un gag, va estar encertada en recordar el mític El llibre vermell del col·lègit (tradueixo el cole ), anònim com El llibre vermell de Montserrat i danès com aquelles galetes tan bones, que són un do-me'n, do-me'n. A Espanya es va editar el 1979 amb el títol El libro rojo del cole , il·lustrat per Romeu, i el 1980 es va encendre una polèmica perquè la regidora madrilenya Cristina Almeida el va enviar a escoles del districte de Fuencarral, una decisió que aplaudeixo. Ara mateix l'enviaria a tots els alumnes d'institut de Catalunya, perquè coneguessin de primera mà les quimeres i absurds que hem arrossegat durant quatre dècades sobre el refús a l'autoritat, el respecte, la jerarquia, l'esforç, l'exercici de la memòria i un clima correcte de feina a les escoles. Cal que s'assabentin que el professor, malvat i astut, els pretén coaccionar amb un suspens. N'hi ha per punxar-li les rodes del cotxe i esperar-lo amb un puny americà.