El sexe com a reclam (volgut)

Vam veure-les als informatius de la majoria de cadenes de televisió el febrer del 2010 protestant contra la precarietat democràtica a Ucraïna. Vam veure-les el maig del 2010 rebutjant "els canvis antidemocràtics" a Rússia i Ucraïna. Vam veure-les el novembre del 2010 manifestant-se contra "la influència de Rússia". Vam veure-les el febrer del 2011 protestant contra la mesura que prohibeix estendre roba i guardar mobles als balcons. Vam veure-les el març passat protestant per un concurs d'una cadena de ràdio neozelandesa que sortejava un casament amb una dona ucraïnesa. Aquesta setmana les hem tornat a veure queixant-se "del clima antidemocràtic que viu Ucraïna".

Una vegada més, però, el motiu de la protesta era el menys important. I sap per què? Perquè el que interessa d'aquestes manifestants a les televisions no són les seves causes sinó els seus pits. "Els seus pits?", ha exclamat vostè ara en plena Setmana Santa. Sí, és que el secret del gran triomf mediàtic d'aquestes senyores autoqualificades com a feministes consisteix a manifestar-se sempre ensenyant els pitons. Les concentracions d'aquest grup autoanomenat Femen no reuneixen mai més de 6 o 7 convocants, 4 o 5 policies atabalats i 3 o 4 càmeres de televisió, però el ressò del pitram o frontis és mundial.

Fixi's, per exemple, el que va passar dimarts a La Sexta, l'única cadena espanyola que, oh sorpresa, els va fer cas aquesta vegada. La notícia va merèixer ser titular. Concretament un titular de 27 segons. En els 28 minuts d'informatiu van desenvolupar-la. Sap quan va durar la peça? 27 segons. ¿Interessant, no troba, que el titular duri exactament el mateix que la notícia? Això sí, li destaco la bonica frase expressada al vídeo: "Aquestes noies han centrat l'atenció dels mitjans". Vaja, com si l'informatiu de La Sexta no fos cap mitjà i no hagués centrat l'atenció en les mamelles.