Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

El suc més selecte de la desgràcia

La noria va dedicar un especial aquest dimecres al cas Ylenia, la filla desapareguda d'Al Bano i Romina Power. Fa disset anys que es va perdre el rastre de la noia a les aigües del Mississipí, i en fa sis que la seva dramàtica història va donar pas a una de les etapes més patètiques de Telecinco: Lydia Lozano assegurava que Ylenia era viva i havia parit dos mulatets (paraules d'Ana Rosa Quintana). Després de diversos espectacles televisius amb Al Bano contribuint a espessir el cas, la història ha anat cuejant fins que va tornar a veure la llum fa quatre mesos. Lydia Lozano va esclatar a La caja dient que des d'aleshores la seva vida ha estat un drama i que psicològicament no ha pogut superar el fet.

Per a glòria i devoció de Telecinco un il·luminat dels Estats Units va tornar a dir fa unes setmanes que la noia era viva. Ho va recollir un diari alemany i també se'n va fer ressò Il Corriere della Sera . Tot i que l'afirmació ha estat desmentida pels monjos que viuen al monestir on van assegurar que vivia Ylenia, un equip de reporters de La Noria han aprofitat l'avinentesa per tornar a remenar la merda, aquesta vegada esmerçant-s'hi de debò. Realment, tot el reportatge fet a Nova Orleans, la selecció de testimonis difícils de trobar, la selecció de les imatges d'arxiu... era excepcional. Llàstima que l'origen de tot plegat fos un tema d'una misèria tan trista.

Com va dir Jordi González a l'hora de donar pas a una de les parts del reportatge: " No se lo pierdan, que es muy jugoso ". És el concepte. El suc. Esprémer la desgràcia però amb elegància i rigor. Era com una neteja d'imatge: tapar amb un reportatge profund els nyaps de la cadena. Aquesta vegada donaven per més fefaent la possibilitat que la noia fos morta, però no cal dir que deixaven la porta oberta perquè, amb tanta teca televisiva, és evident que mantenint el misteri queda tan de suc per extreure com aigua al Mississipí.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT