La televisió renova les seves alertes d’edat
Uns nous pictogrames detallaran quins perills potencials presenten els continguts
BarcelonaEls avisos de protecció de menors a la televisió se sofistiquen. Fins ara, l’única senyalització és la que recordava l’edat mínima recomanada per poder veure un determinat contingut. Però la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ultima un canvi que assimilarà els codis als dels videojocs: no només es recordarà el llindar d’edat, sinó que també es detallarà quina és la tipologia del potencial problema. Així, apareixeran logotips específics que -si segueixen fil per randa els dels videojocs- explicitaran si el programa fa servir paraulotes, si mostra situacions de discriminació, si hi apareixen drogues, si pot provocar por o angoixa, si fomenta el joc, si és un contingut violent i si hi surt sexe explícit.
La referència és el sistema PEGI (Pan European Game Information), que ja s’aplica amb èxit als videojocs: un 92% dels usuaris d’aquesta forma d’entreteniment admeten que estan familiaritzats amb el sistema. Els logotips que es faran servir a la televisió espanyola encara no s’han fet públics, però es dóna per fet que seran adaptacions dels que ja es poden veure en els jocs.
Al darrere de la mesura hi ha la voluntat d’avançar cap a un únic sistema de senyalització dels continguts per a totes les plataformes d’entreteniment, de manera que s’ajudi els pares en la tasca de controlar què veuen -i en quines condicions- els seus fills. La unificació no és senzilla. Actualment ja hi ha algunes distorsions. Per exemple, els criteris aplicats a la televisió i al cinema són diferents. En el cas de les pel·lícules, el llistó d’edat el decideix l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA) del ministeri de Cultura. Ho fa amb uns criteris propis, en general més relaxats que els de la petita pantalla. Algunes televisions, després de passar algun film amb la classificació establerta pel govern, han rebut després tocs d’atenció de Competència per no haver elevat l’edat mínima, segons els criteris d’aquest organisme.
Un altre punt de discrepància és la frontera que marca el pas a l’adolescència. La llei de l’audiovisual i els videojocs marca un límit entre els continguts adreçats a majors i menors de tretze anys. En canvi, la regulació en la qual treballa Competència abaixa el llistó fins als dotze anys.
Maneres d’esquivar la llei
El sistema de codificació té un elevat nivell de compliment a Espanya. Difícilment les cadenes emeten programes etiquetats com a no aptes per a menors en les franges de protecció dels infants. Però feta la llei, feta la trampa, com denuncia Telespectadors Associats de Catalunya. “El que fan els canals és etiquetar a la baixa. Per exemple, Dos hombres y medio estava catalogada per a majors de set anys, tot i que pels continguts hauria de correspondre a un segment d’edat més elevada. Però posant-hi aquesta etiqueta Neox la podia passar a les sis de la tarda, en ple horari reforçat de protecció infantil”, explica Mar Pons, portaveu d’aquesta entitat, que té més de 17.000 socis.
Les associacions recorden, a més, que tot aquest debat està superat per internet. “Reclamem que les televisions s’impliquin també en la protecció del menor a la xarxa. A la web els nens poden trobar tots els continguts i accedir-hi sense cap tipus de restricció, des dels seus mòbils i tauletes. Com a molt, una alerta pregunta a l’usuari si és major d’edat. El nen, esclar, si vol veure el contingut diu que sí i llestos”, relata Pons.
En tot cas, classificar els continguts no és pas una tasca fàcil per a les televisions. “Sovint ens trobem que estem rodant una sèrie i no sabem fins a quin punt una escena ens pot fer pujar la classificació de l’episodi”, explica a l’ARA un executiu d’una cadena privada que demana anonimat per por que el seu canal sigui examinat amb més deteniment per part de Competència. En tot cas, l’organisme només té una desena de tècnics audiovisuals, la qual cosa impossibilitat visionar tota la producció. Les actuacions no es fan d’ofici, sinó que s’activen quan arriba la denúncia d’un espectador o, més freqüentment, d’una associació d’usuaris.
Unes taules complexes
El codi pactat l’estiu passat inclou unes taules de classificació subjectives d’aplicar i amb més de 300 supòsits. Per exemple, els actes sexuals fan que, per lleu que sigui la seva presència, la classificació mínima sigui de set anys. Però si la seva presència està “basada en el romanticisme o una relació amorosa”, aleshores ja puja a dotze. A menys que la presència sigui “explícita i detallada” i “amb connotació sexual”, cosa que la fa saltar a contingut per a majors de setze. Si, a més, apareix “de manera freqüent” o bé “amb recursos potenciadors de l’impacte” cal elevar el llistó a majors de 18 anys.
La violència també inclou moltes gradacions. Una mutilació, per exemple, és apta per a tots els públics si té “una presència accessòria, mínima o fugaç” o bé “sense conseqüències rellevants”. Si apareix més en un primer pla narratiu, però està presentada com a fet negatiu o bé de manera “irreal o fantàstica”, sense detalls, pot passar només amb el límit de majors de set anys. Si es mostra de manera explícita, puja a dotze. Però potser cal aplicar el filtre de majors de setze anys, depenent del grau de realisme, la qual cosa, a parer de les televisions, pot ser molt subjectiu. Si es recrea en el patiment de la víctima, aleshores el contingut ja només es pot recomanar per a adults.
L’horari de protecció estàndard comença a les 6 del matí i s’allarga fins a les 10 del vespre, tots els dies de la setmana. Durant aquestes hores, no es poden emetre continguts que siguin només adequats per a adults. Però hi ha també un horari de protecció reforçada: inclou de 8 a 9 del matí i de 5 a 8 del vespre, els dies laborables, i de 9 a les 12 del matí durant els caps de setmana i festius intersetmanals. En aquest horari, tots els continguts emesos han de ser aptes per a menors de 13 anys.
Mediaset, líder en expedients sancionadors
El 2015 es va saldar amb set actuacions de Competència contra televisions per no respectar les franges horàries de protecció de menors. Mediaset lidera el rànquing, amb la incoació de quatre expedients sancionadors: dos per Sálvame diario, un per Crónicas carnívoras i un altre per la pel·lícula American playboy. A l’espera de resoldre alguns expedients, durant el 2015 ja se li han imposat multes per valor de 242.000 euros. Mentrestant, Atresmedia suma també diversos expedients, que afecten programes com Dos hombres y medio i El secreto de Puente Viejo, tot i que no va rebre cap multa en el decurs de l’any. Finalment, La 1 va rebre també un toc d’atenció de Competència, que li reclamava que adeqüés la classificació del serial Seis hermanas.
Des que l’organisme s’encarrega de vetllar pels continguts audiovisuals, ha obert una vintena d’expedients que han resultat en multes per valor de 2,8 milions d’euros. Alguns espais afectats són La que se avecina, Mujeres, hombres y viceversa, Navy o 1.000 maneras de morir.
