La nova televisió valenciana farà de la necessitat virtut

ValènciaTrencar amb el feixuc desprestigi del passat, superar el traumàtic tancament i bastir un projecte que connecti amb les noves generacions, especialment amb els famosos millennials, els joves nadius digitals. Aquests serien alguns dels valors que sustenten la denominació escollida pel consell rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) per a la nova radiotelevisió pública. La tria ha sigut arriscada: À. (es llegirà À punt). Una aposta que respon a una necessitat, la de generar una proposta renovadora que espanti els fantasmes del passat i que ofereixi als valencians una imatge pròpia de la qual se sentin orgullosos. No en va, alguns experts asseguren que un mitjà de comunicació és el mirall on una societat s’observa a ella mateixa. Si es compleixen les previsions, els valencians podran tornar a mirar-se als ulls a l’inici de la tardor.

La innovació, però, no és sempre garantia d’encert i la tria del nom ha descol·locat molts ciutadans. De fet, els diaris valencians encara van plens d’enquestes sobre la idoneïtat de la denominació, i el Partit Popular i Ciutadans fins i tot van demanar que es canviés perquè la consideren pròxima a l’independentisme català. Addueixen la coincidència amb el lema “A punt” de la manifestació de l’11 de Setembre del 2016. Des del govern valencià van obviar aquestes crítiques i van defensar la independència del consell rector per escollir la denominació. “Jo me’n vaig assabentar per la premsa”, va assegurar divendres la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra. “Que a mi m’agradi o no, no crec que sigui rellevant”, va reblar el president, Ximo Puig.

Qui sí que ha participat en la tria del nom ha sigut el publicista català Risto Mejide, que mitjançant la filial a València de la seva agència, Aftershare, va guanyar el concurs de propostes. Els màxims responsables de la denominació -la directora de projectes, Eva Sarasol, i el director creatiu, Iker Múgica- van explicar que volien “alguna cosa nova, molt valenciana i que no apel·lés al passat”. “Per això vam fugir dels números”.

Quatre canals en valencià

El nom, però, no és el més determinant. Sí ho que és, per exemple, que el valencià serà la llengua d’uns mitjans públics que, en paraules de la seva directora general, Empar Marco, “fugiran de la teleporqueria”. De fet, així ho farà signar a totes les productores que desitgin treballar amb la nova corporació.

La CVMC disposarà de dos canals de televisió, un de generalista i un de dedicat als esports, la cultura i la programació infantil, que iniciarà les emissions més tard, previsiblement al llarg del 2018. La ràdio també comptarà amb dos canals, un de generalista i un de temàtic concebut “per difondre la cultura en valencià”. Pel que fa a la web, tindrà una especial sensibilitat cap als més menuts i, entre altres continguts, elaborarà un telenotícies per a nens.

La corporació assumirà la producció de tots els continguts informatius i encomanarà a tercers l’elaboració de la majoria de programes d’entreteniment i de ficció. Destaca la voluntat de crear un programa d’humor basat en la crítica política a l’estil de Polònia, de TV3, o la posada en marxa d’un projecte de comunitat infantil.

A més, s’apostarà per la ficció pròpia amb la producció de sèries i l’impuls de la divulgació amb l’emissió de programes sobre el territori, els costums i el medi ambient. Tot, “per revitalitzar el teixit industrial audiovisual valencià”. També hi tindrà cabuda el cinema independent i l’europeu.

Al projecte d’Empar Marco destaca la voluntat “de mimar la cultura”. “Visibilitzarem la riquesa musical i, molt especialment, les bandes. La música de grups valencians serà a la ràdio però també a la televisió. Les Falles, les Fogueres, la Magdalena, la Cavalcada de Reis, els Moros i Cristians i altres festes també hi seran presents, especialment, a través de retransmissions”, diu Marco.

Un cop conegut l’esborrany de la programació, la següent incògnita és saber quins nivells d’audiència pretén assolir la direcció. Però Empar Marco va defugir concretar una xifra. En la seva compareixença a les Corts Valencianes va defensar: “No hem d’ofuscar-nos per les audiències. La forma dispersa en què s’accedeix a la informació o a l’entreteniment ha comportat una migració dels consumidors que és complexa de mesurar. Per això, el nostre objectiu ha de ser la qualitat i el servei públic, sense oblidar l’audiència, però tenint present que els termòmetres tradicionals de comptabilitzar-la no són els únics que compten”.

Liderar l’era 3.0

Els mitjans de comunicació, especialment els públics, viuen moments de crisi per l’atomització de les audiències i les dificultats de finançament. És per això que el principal repte de la CVMC és preveure l’evolució del sector i teixir uns mitjans vinculats als nous models de consum. Potser és aspirar a la quadratura del cercle, però és l’horitzó compartit per tot el sector, davant del qual la CVMC pretén fer de la necessitat virtut. És a dir: aprofitar que no disposa d’una estructura per dissenyar-ne una que s’ajusti a les noves necessitats. Així ho va expressar Marco durant la seva compareixença a les Corts de la setmana passada, durant la qual va destacar: “Vivim dins d’una revolució. Mentre tots els mitjans s’esforcen per convergir, nosaltres podem nàixer adaptats als nous temps”.

L’exdelegada de TV3 al País Valencià va explicar que aspira a situar els mitjans públics en el lideratge de l’era 3.0. Per fer-ho, sap que serà clau seduir els més joves. Un segment d’edat que, si ens fixem en la forquilla que va dels 14 als 32 anys, en el cas valencià suposa el 30% de la població. Amb aquest objectiu, Marco crearà un departament d’innovació que investigui els nous formats comunicatius.

Una sola redacció trimèdia

Per tirar endavant un projecte renovador com el que ha plantejat la CVMC és clau disposar de professionals amb la preparació necessària. En aquest punt els conceptes fonamentals són bimèdia i trimèdia. És a dir, treballadors capaços d’elaborar continguts per a televisió, ràdio i web i, així, gestar una redacció unificada per als tres mitjans.

L’exigència de versatilitat dels professionals, però, no s’atura aquí, ja que com succeeix des de fa anys a molts mitjans privats i públics més menuts, una gran part dels treballadors hauran de saber utilitzar una càmera. “En cap cas estem pensant en periodistes multifuncionals, sinó en professionals versàtils”, aclareix Marco.

Juntament amb la innovació, l’altre pilar de la CVMC serà la col·laboració amb altres mitjans. Amb aquest objectiu, es promourà la reciprocitat amb TV3 i IB3 i es cooperarà per a l’elaboració de continguts.

La col·laboració també tindrà lloc amb els mitjans de proximitat. Amb ells, la CVMC pretén bastir una Xarxa Valenciana de Mitjans. Per fer-ho, firmarà convenis amb televisions i ràdios d’àmbit comarcal i local i, així, poder intercanviar continguts, produir conjuntament informatius i obres audiovisuals o retransmetre esdeveniments.

Entre 520 i 550 treballadors

Com en tota organització, l’èxit o el fracàs en l’assoliment dels objectius dependrà en bona mesura dels mitjans humans i tècnics de què es disposi. En aquest sentit, la nova radiotelevisió valenciana tindrà entre 520 i 550 treballadors, una quantitat que suposa el 15% del pressupost de 55 milions que la CVMC té per al 2017.

Una altra de les qüestions clau és el paper que desenvoluparan els 1.600 extreballadors de RTVV. En aquest sentit, Marco va remarcar la seva obligació de complir tant la llei de creació de la corporació, com l’ERO d’extinció de l’antiga radiotelevisió valenciana, la vigència del qual finalitza el 30 de juny. És per això que el més probable és que només s’apliqui la llei de creació de la CVMC. Aquesta legislació fixa que en les contractacions temporals es valorarà com a mèrit diferenciat haver treballat a l’antiga RTVV, l’antiguitat acumulada i si s’hi va accedir mitjançant un procés selectiu. Per a la provisió definitiva de llocs de treball de la nova empresa, la llei estableix que es valoraran els mateixos elements però no com un mèrit diferenciat, sinó en la fase de valoració de mèrits. A més, aquesta puntuació només es tindrà en compte si el lloc de treball al qual s’aspira és de característiques anàlogues al que es va ocupar.

Aquesta complexa gestió laboral està amenaçada per un possible recurs d’inconstitucionalitat del govern central que s’oposa a permetre que es valori com a mèrit diferenciat l’experiència a RTVV. L’executiu que presideix Mariano Rajoy considera que la mesura vulnera els principis d’igualtat, capacitat i mèrit que han de regir en l’accés a l’administració. Amb l’objectiu de resoldre aquestes desavinences, govern valencià i executiu central ja han realitzat diverses reunions, l’última, la setmana passada.