Publicitat
Publicitat

CRÍTICA PREMSA

La teva cara em sona

Tyson Balcomb ha decidit desconnectar-se de Facebook. És un estudiant universitari d'Oregon, un estat dels EUA en què encara es pot respirar una mica l'ambient dels pioners, de la febre d'or, del salvatge oest. No fa gaire, el nostre heroi es va trobar casualment en un ascensor amb una dona que no havia vist mai. Però la va reconèixer de seguida. Sabia que tenia un germà gran, que havia nascut en una de les illes de la costa del veí estat de Washington, on havia passat les últimes vacances… Tot gràcies als "amics" comuns que tenien a Facebook. El Tyson -un dels 800 milions d'usuaris de Facebook- es va espantar i va donar de baixa el seu perfil. Aquesta història i altres de semblants les explica aquesta setmana The New York Times .

Per què es desconnecten aquests "nadius digitals"? Perquè les seves relacions personals s'han devaluat. Ashleigh Elser, una estudiant de 24 anys, diu: "Va arribar l'hora que ni trucava als amics. Veia les fotos i les actualitzacions d'estat i creia que això era estar-hi realment connectada".

Doncs que es calcin. Google, Facebook i Apple han adquirit plataformes per desenvolupar aplicacions de reconeixement facial. Es podran buscar persones a internet només amb una foto de la cara, com si introduíssim el seu nom en un buscador. La "proximitat" que prometen les xarxes socials no es correspon amb la realitat. De vegades estar pendent de persones llunyanes pot ajudar a deteriorar les relacions pròximes. Un usuari de Facebook té una mitjana de 150 "amics", però una persona és incapaç de mantenir una relació familiar o d'amistat, més o menys íntima, amb tanta gent alhora. Certament, els desertors són una minsa minoria. Però que siguin joves em fa pensar si no seran pioners d'una tendència i si les aplicacions de reconeixement facial no en seran un multiplicador.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT