El tractat antipirateria s'encalla a Europa
El tractat antipirateria ACTA rep un nou revés amb els més de 2,4 milions de firmes en contra entregades ahir al Parlameu Europeu. La Comissió, per la seva banda, ha demanat consell jurídic.
BARCELONA.El Parlament Europeu va rebre ahir més de 2,4 milions de signatures contra l'adhesió de la UE a ACTA, l'acord comercial antifalsificació que vol imposar un control molt més fort de les comunicacions a internet. A partir d'aquí, una comissió parlamentària ha de decidir ara si s'admet a tràmit la proposta. La notícia arriba després que el 24 de febrer la Comissió Europea decidís traslladar el polèmic acord al Tribunal de Justícia Europeu perquè decideixi si el tractat és contrari als drets fonamentals de la UE.
Què és l'ACTA?
L'ACTA és un tractat signat per molts països que vol establir un estàndard global pel que fa a la protecció de la propietat intel·lectual. Això implica des de la lluita contra la falsificació de marques i medicines fins al control dels drets d'autor que es violin a internet.
Qui l'impulsa?
El Japó i els Estats Units van ser els primers a plantejar el tema, tot i que grups com l'MPAAmerica (entitat que aplega sis de les productores anomenades majors ) i la Pharmaceutical Research and Manufacturers of America (considerada la patronal de les farmacèutiques) han estat part activa del seu redactat.
En quin punt del procés d'aprovació està?
A la UE ha estat la Comissió Europea qui ha engegat el tema, però necessita l'aprovació del Consell i del Parlament. És precisament aquesta cambra el principal bastió on es lliura el debat polític sobre l'ACTA, ja que tant a la Comissió com al Consell, el domini dels governs conservadors no deixa espai a la discussió. En tot cas, no està previst que el Parlament ho voti abans del juny.
Quins drets pot vulnerar?
L'ACTA preveu que un organisme no judicial pugui tancar una web, cosa que pot contravenir el principi de llibertat d'expressió. També hi ha dubtes sobre la privacitat dels internautes a partir de les tasques de vigilància que s'estableixin. A més, es critica que la llei té un llistó molt baix a l'hora de considerar que una determinada pràctica es pot perseguir per la via penal.
Qui l'ha criticat?
La immensa majoria d'associacions d'internautes. Alguns països també han mostrat el seu desacord. Polònia, per exemple, ha retirat el suport inicial que havia donat a l'ACTA. També Mèxic i Eslovènia s'han fet enrere en els últims mesos.
