Publicitat
Publicitat

COMUNICACIÓ I POLÍTICA

Cada país opta per un mètode propi, amb diversos graus d'independència professional

Com es trien els directors de televisió pública al món?

El director de TV3 es tria a partir d'una proposta que fa el president de la Corporació a la resta de membres del consell de govern de l'ens, que hi són proposats pels partits del Parlament. Un repàs a la situació de diferents països evidencia que cada país opta per un mètode propi per escollir els màxims directius.

Regne Unit

La BBC obre una convocatòria pública per a la plaça de director general. Aquest mes d'abril ho ha fet i ha inserit anuncis a la premsa, a banda de publicar el plec de condicions a la seva web. La selecció va a càrrec de l'empresa de headhunters Egon Zehnde, que triarà el guanyador a partir de les bases recollides en un plec públic. El president de la BBC, Lord Patten, ha declarat que requereix un candidat "amb la saviesa d'Aristòtil i la potència de Wayne Rooney [futbolista]".

Itàlia

L'elecció del director general de la RAI és prerrogativa de la majoria política al govern i al Parlament. Formalment, és el ministre d'Economia, principal accionista de la RAI, qui proposa el candidat, i el consell d'administració de la televisió en ratifica el nomenament. És quasi un mer tràmit, perquè dels nou membres d'aquest consell, dos són del ministeri i set més són escollits pel Parlament, per la qual cosa la majoria política al poder és qui escull més delegats.

Bèlgica

En el cas de la VRT, la televisió pública flamenca, el govern regional de Flandes tria directament el director. Però no ho fa tant per afinitats polítiques com pel currículum del candidat. L'actual directora, Sandra De Preter, la van trobar a través d'una agència de headhunters i tenia experiència en la direcció d'empreses. En canvi, el director de la RTBF, la pública francòfona, és escollit per un consell d'administració de l'ens públic (amb 13 membres elegits proporcionalment pel Parlament de la comunitat francòfona). També s'escull el perfil en funció del currículum. L'actual director, per exemple, és francès i no pas belga. Abans d'aterrar a la televisió belga havia dirigit Radio France i havia ocupat un alt càrrec a la televisió France 2.

Estats Units

El director de la televisió pública nacional (PBS) és elegit per una junta directiva, integrada per una representació dels directors de les televisions que són membres de la xarxa de canals públics. Es tracta de representants independents, triats per la seva vàlua professional. Ni el Congrés ni el president intervenen en la selecció.

Rússia

El govern tria directament els directius de les televisions públiques a Rússia, que estan agrupades en el grup VGRK. De fet, la gran majoria de televisions a Rússia estan directament o indirectament controlades per l'Estat: hi ha un bon grapat de televisions en què el govern és l'accionista majoritari amb el 51% o més de la propietat. O bé hi ha empreses governamentals que han creat el seu propi conglomerat mediàtic. És el cas del gegant gasístic Gazprom, del qual depèn Gazprom Media. Aquests grups consten com a privats però, a efectes pràctics, depenen del govern.

Alemanya

L'ARD, la principal televisió pública alemanya, està sota la supervisió de l'assemblea de membres, formada pels intendents dels nou operadors públics regionals. L'intendent és l'òrgan executiu més elevat d'un centre de radiodifusió i és votat pel consell de radiodifusió. En un país marcadament federal com Alemanya, el mandat i els salaris dels intendents varien segons els lands que representen. Cada land té un sistema propi per triar els membres d'aquests consells de les televisions públiques regionals, que inclouen uns quants noms proposats pels partits presents al Parlament però també representants de diversos estaments de la societat civil.

França

Des del 2008, el president de la República nomena directament els presidents dels organismes públics de mitjans de comunicació (France Télévisions i Radio France). Abans ho feia el Consell Superior de l'Audiovisual (CSA), format per personalitats de reconeguda solvència en el món dels mitjans, nomenats pel cap d'estat i els presidents de l'Assemblea Nacional i el Senat. La reforma del sistema de nomenaments va ser molt criticada pel fet que es va considerar fruit de la voluntat de Nicolas Sarkozy d'interferir en la independència dels mitjans. François Hollande ha anunciat que si guanya les presidencials suprimirà aquesta forma de designació per tornar a l'antic sistema.

Més continguts de