La gran veritat de l'informe intern del 'New York Times'

BarcelonaSet treballadors del 'New York Times' han passat l’últim any analitzant com hauria de ser el mitjà el 2020. El diari ha compartit el seu informe i hi ha la clàssica recomanació d’explorar totes les eines del periodisme multimèdia i, sobretot, de deixar de fer periodisme ‘de carril’, és a dir, aquell que no et diferencia del que ofereix la competència, sobretot quan és gratuïta. Cal retenir que el 'Times', en només deu anys, ha viscut un canvi de model de negoci brutal. Arrodonint, el 2006 la facturació publicitària era de 1.200 milions de dòlars i doblava els ingressos generats pels lectors. El 2015 l’auge del seu model de subscripcions va aconseguir que les vendes de continguts suposessin l’entrada de diners més forta: 800 milions de dòlars contra 600 milions de la publicitat. Efectivament, pel camí s’han perdut 400 milions. D’aquí ve que l’informe d’aquests set escollits sigui estratègic, ja que es volen doblar els ingressos digitals en només quatre anys.

El 'Times' assegura que –amb uns 1.100 redactors en plantilla– produeix “unes 200 peces periodístiques cada dia”, i que això, al costat de grans històries, inclou “massa articles que no tenen prou impacte o audiència”. I més endavant hi torna amb la idea de només produir excel·lència: “Internet acaba sent brutal amb la mediocritat. Quan un periodisme comet un error o un oblit, de seguida queda subratllat a Twitter, Facebook i a tot arreu”.

Les reflexions del 'New York Times' són de difícil trasplantament aquí, per l’envergadura del mitjà, la seva globalitat i el seu nombre de subscriptors. Però sí que en traspua una idea que jo diria que és universal: hem de tenir clar si estem treballant per al lector o per engreixar Facebook a canvi d’uns clics efímers i amb un retorn econòmic ridículament marginal. Cal perseguir l’audiència, però per demostrar –amb excel·lència– que som dignes de la seva confiança.