Publicitat
Publicitat

UN MOMENT...TRINCA

La vigència del talent

El riu Llobregat continua amarronat, però suposo que quan escoltem per la ràdio el vot de la investidura en Jordi ara deu estar més o menys tranquil, mentre una pàtria encara em fiscalitza, m'escorcolla, em fa la guitza i em té el jornal controlat, tot i que el pobre Fraga ja no clavi tant la puya amb la seva silueta de bombona de butano que encara planeja sobre el poble català, que té una retirada a una tribu d'indis del Far West.

El Sant Pare ja no és esportista però continua fent el turista. La vida del ferroviari de rodalia és trista. La banca es commociona i es posa nerviosa i amb tanta plorera fa baixar la borsa. Nosaltres ens hem tornat ens lights tan refinats que tot el que no és sintètic ens posa frenètics i si ens penja la pelleringa ens ho arreglen amb xeringa i amb una bombona de silicona. La faixa continua de rebaixa i tocar la Consti sí que ve d'un pam.

Sort que gràcies a en Colom hi ha tendes d'ultramarins, tabaco, patates, mulates i psiquiatres argentins, però també hi ha allò de la madre patria i tota aquesta mandanga.

I cada dia més prims, prims, prims i morts de gana enyorem quan érem un espermatozoide molt normal i molt corrent que vivia en unes bosses on s'hi estava prou calent.

Perdó per la inexactitud i l'exegesi interessada. He recitat de memòria… Quina merda que la vigència sigui un tret del talent. Callo tot i que no puc parar de cantar…

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT