Publicitat
Publicitat

La violència dels titulars

La resolució del TSJC sobre l'espanyol a l'escola ha estimulat l'afany de la premsa nacionalista espanyola per construir la realitat paral·lela de Catalunya que fan consumir als seus lectors. Editen en portada expressions com " Acoso al español " per descriure un fenomen del qual fins ara no teníem notícia. O bé diuen que " La Generalitat reta a la Justicia y le comunica que no acatará sus fallos ", en referència al recurs legítim que el Govern ha interposat contra la resolució -que aquesta premsa anomena amb expressions carregades de malvolença com " ultimátum " i " varapalo judicial "-. Etcètera.

Què volen? Volen dominar.

El primer valor de les paraules és que fan palesa la realitat. Parlem per fer conèixer alguna cosa real -o bé algú- anomenant-la. Les paraules serveixen així per comunicar-se, per exposar la realitat a d'altres. Distorsionar el llenguatge corromp la relació de les paraules amb la realitat i destrueix el seu caràcter comunicatiu. La degeneració de les paraules per amagar o manipular la realitat transforma el llenguatge en un acte de violència.

Per als que tant se'ls en fot sis com seixanta, la veritat o la mentida no són cap problema. Deixem-ho clar, però: qui manipula conscientment les paraules, qui no s'ocupa de la veritat perquè li interessa alguna cosa diferent -dominar, vèncer, imposar-se-, no respecta els altres com a persones. En sentit estricte, el mentider, el manipulador, ha deixat de dialogar, ha trencat una relació entre iguals. "L'enviliment de l'home per l'home […] comença […] en el moment, gairebé imperceptible, en què la paraula perd la seva diginitat", diu el filòsof alemany Josef Pieper a Abús de poder, abús del llenguatge . L'abús del llenguatge -aquells titulars- és senyal que la convivència és una ruïna i que s'ha de forçar amb violència, amb abús del poder.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT