Publicitat
Publicitat

CRÍTICA XARXES

Qui vols matar?

Si matar de veritat és cada dia més barat -els darrers anys s'ha posat de moda dir que a Barcelona es pot fer assassinar algú per 6.000 euros-, matar-lo virtualment és gratis i et garanteix una pila de retuits. Potser hi haurà un munt de piulades que t'insultaran, però tu hauràs tingut el TT de glòria. I els TT duren força més de 15 minuts, cosa que no sabia Andy Warhol, tot i que segurament va intuir més que ningú de la seva època fins on podia arribar la fal·lera vanitosa dels humans. Resulta que una de les últimes modes a Twitter és matar celebrities fent veure que en realitat no ho volies fer i que la teva intenció era fer-los un homenatge. És tan fàcil com escriure el nom de l'escollit i, davant, posar-hi RIP: un acrònim que la majoria de mortals llegiran com a rest in peace , al món anglosaxó, o requiescat in pace , al món llatí. En tot cas, significa (o significava) que algú l'ha dinyat. Fins que un/s espavilat/s va/n decidir que RIP podia voler dir really inspiring person , al·legant que així s'estalviaven caràcters, i es van llançar a l'innocent joc de paraules i confusions. Com que l'atracció per la mort que sentim els animals humans està comprovada i la xarxa l'amplifica, l'èxit de l'operació estava garantit. Així s'han anat carregant Justin Bieber, Adele i, ahir, Rowan Atkinson. La indignació va esclatar de seguida quan es va descobrir que era una broma o un joc de paraules -això, els que ho van descobrir, perquè encara n'hi havia que lamentaven la pèrdua-, però el TT creixia més i més, mentre el seu creador es devia fregar les mans -un cop pentinat el gat, esclar-. El més entranyable de tot és que encara hi hagi gent que hi caigui, tenint en compte que no és la primera vegada que es dóna aquest ús a RIP. Està bé saber que no estem globalitzats del tot. Els veïns del costat, per exemple, tenen Carmen Lomana, que dissabte els va entretenir força matant Botín per error.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT