Les xarxes, pa i circ
La sortida a la borsa de Facebook o unes declaracions de Carlos Ruiz Zafón: qualsevol cosa serveix per reobrir constantment el debat sobre la solidesa i el futur de les xarxes socials. L'empresa de Zuckerberg no se n'ha sortit gaire bé en la seva estrena borsària, però continua sent una de les tecnològiques més valorades al mercat. És gairebé inevitable que algú pregunti: "Per què? Què ven?" I que algú respongui: "Res, no ven res, és fum". El cas és que tant és si ven fum, mentre la gent el vulgui comprar. I el compren perquè aquest fum és, d'una manera o altra, comunicació. Els humans tenim la necessitat de comunicar-nos els uns amb els altres i per això una xarxa social organitzada amb habilitat es pot convertir en un producte de consum bàsic, com si fos pa. La gent renuncia a fer grans viatges, canvia de cotxe menys sovint, es compra menys roba, potser va menys a restaurants, però no deixarà de pagar la tarifa plana d'internet. Les xarxes ja són com el pa i alhora com el circ - panem et circenses - perquè ens comuniquen i ens diverteixen. Per tant, l'afirmació de Ruiz Zafón -"Twitter i Facebook tenen els dies comptats"- és una boutade . És curiós que no l'hagi pagat més cara: contra el que es podia esperar, la xarxa l'ha castigat poc per aquest vaticini gratuït i en canvi l'ha aplaudit molt per la seva crítica per la manca d'ètica al món. Definitivament, la crítica i l'autocrítica són precisament el que alimenta les xarxes, especialment Twitter. Ahir mateix, un dels TT del dia era #nomolaentuiter. Els usuaris hi buidaven el pap sobre tot el que no els agrada que hi passi -moltes coses, per cert-, però no deixaran de ser-hi. Si Twitter i Facebook desapareixen i són substituïdes per altres xarxes -que és el que afegia Ruiz Zafón, i passava de la boutade a l'obvietat- serà perquè la tecnologia es reinventa contínuament, no perquè el model sigui dolent.
