"Les xarxes socials són alhora eina i amenaça"

Els últims mals resultats econòmics de The Guardian amenacen la seva independència?

Nosaltres depenem d'una fundació sense ànim de lucre i això ens dóna més seguretat i estabilitat, però no ens pot protegir totalment dels canvis que s'estan produint en els mitjans de comunicació. Tanmateix, no hi ha res que amenaci la independència de The Guardian , ja que la cartera de béns i inversions del grup continua sent forta. The Guardian és un dels diaris anglesos que han fet un esforç més important per adaptar-se a la nova realitat multimèdia.

En què ha consistit aquesta transformació?

En els últims deu anys hem passat de ser un diari britànic amb un tiratge de centenars de milers d'exemplars a ser una veu internacional amb molts milions de lectors. La nostra inversió neta a la web durant els últims deu anys és d'unes poques desenes de milions i n'hem tret deu anys de lideratge, un nou públic global i la creació d'un negoci digital que genera ingressos de més de 30 milions de lliures a l'any. Per tant, The Guardian deu ser dels pocs mitjans del món que està satisfet del retorn estrictament econòmic de la seva inversió en canals digitals.

I pel que fa al rèdit periodístic?

Encara que Guardian News & Media [editor de The Guardian , The Observer i Guardian.co.uk] funciona com una empresa que busca beneficis, els beneficis no són el seu principal objectiu: produir un excel·lent periodisme progressista és la nostra raó de ser.

En el mercat anglosaxó alguns diaris importants, com el Financial Times , han començat l'arriscada maniobra de cobrar als lectors. Quins són els arguments de The Guardian per optar per un model obert?

No crec que per al FT cobrar pel seu contingut sigui arriscat: tenen una proposta de continguts molt concreta i especialitzada per la qual existeix una voluntat demostrada de pagar. I són més aviat els empresaris que no pas els individus els que paguen la majoria de subscripcions.

I per al The Times ?

Per al The Times posar els continguts rere un peatge de pagament sí que és arriscat, tal com han reconegut públicament. En tot cas, el nostre enfocament s'explica per la nostra perspectiva editorial. Per a nosaltres la col·laboració és més fructífera que tancar-se al món. I també hi ha una pura lògica comercial: hem mirat diversos models per fer pagar per notícies generals i, actualment, l'oportunitat comercial no compensa l'efecte molt limitador que tindria en l'abast i la influència del nostre periodisme. Dit això, creiem que experimentar és bo per a la indústria i la nostra posició no ha estat mai atrinxerada. No som uns fonamentalistes antipagament.

Si els lectors passen del paper a la xarxa, per què la facturació no segueix el mateix camí?

Crec que el model de negoci sí que està fent el mateix, però no necessàriament al mateix ritme. No és tan fàcil transferir un model de negoci d'un mitjà a l'altre. Per tenir èxit en el futur digital hem de canviar el model, n'hem de trobar de nous i, alhora, continuar invertint i desenvolupant el nostre negoci en paper. Clarament hi ha un abisme força important entre on són els diaris avui i on hauran de ser en el futur. La premsa en paper està a la corda fluixa. Però encara no ha caigut.

Quina és la vostra posició pel que fa a Google? Alguns editors titllen la companyia de sangonera, d'altres aplaudeixen el seu efecte multiplicador en la divulgació...

La majoria de paraules virulentes venien de la News Corporation, en un moment en què aquesta empresa buscava fer publicitat de la seva pròpia estratègia per fer pagar a la seva web. Cal assenyalar que la retòrica s'ha moderat força en els últims mesos. Google és on és avui perquè ofereix a la gent un servei gratuït totalment fantàstic.

En tot cas, com s'hauria d'articular la relació entre mitjans de comunicació i cercadors?

El problema és que el control de l'usuari passa a una plataforma d'escala global, situada per exemple a Califòrnia. Però queixar-se de Google és com fer-ho del clima britànic: no serveix de res lamentar-se de la pluja. Compra un paraigua i surt!

Els dispositius mòbils són un bon aliat per tornar la noció que cal pagar els continguts de qualitat?

Hi ha hagut molt d'enrenou al voltant de l'iPad, que, després d'anys de tantes vanes esperances amb els mòbils, sembla oferir un potencial real per als editors. Ara bé, l'iPad és una oportunitat, no la sopa d'all. La tecnologia mòbil és una potencial font d'ingressos important (l'aplicació per a iPhone de The Guardian de pagament ha estat un gran èxit) i no hi ha dubte que creixerà ràpidament tant pel que fa a ús com a funcionalitat.

Les xarxes socials són una eina o una amenaça per als mitjans?

Les xarxes socials són alhora eina i amenaça. Han canviat el comportament de l'audiència i competim amb Facebook pel temps i les mirades de la gent, tant com competim amb altres mitjans. També desafien suposicions assumides des de fa temps sobre la natura del periodisme, sobre l'autoritat i sobre el control de la informació. Ho veiem com una cosa estimulant i excitant, i no com a purament perjudicial i amenaçador.

Quin efecte ha tingut l'acceleració inherent a internet en la qualitat del periodisme?

Pot ser que en alguns mitjans que necessiten publicar les 24 hores dels 7 dies de la setmana hagi afectat la qualitat del periodisme, tot i que sospito que la necessitat de reduir dràsticament els costos en alguns negocis (afortunadament no en el nostre) és un factor encara més important. Crec que nosaltres hem trobat un bon equilibri. En qualsevol cas, la velocitat no és necessàriament una barrera per a la qualitat.