Publicitat
Publicitat

Els xocs de la casa reial amb els mitjans, en 50 clics

El tractament mediàtic de la informació reial a Espanya mostra símptomes de deixar enrere l'"autocensura" i abraçar la crítica. Desenes d'escàndols monàrquics no han arribat mai a l'Estat pels mitjans tradicionals

L'any 1981 el director de la revista 'Punto y Hora de Euskal Herria', Xabier Sánchez Erauskin, va ser condemnat per injúries al rei per l'article 'Paseíllo y espantá'.  Era una de les primeres mostres de zel judicial amb el tractament mediàtic de la corona, tot i que la premsa de l'estat espanyol s'ha distingit per l'"autocensura", segons reconeixia el periodista anglès, col·laborador habitual del diari 'El País' John Carlin en un article en motiu dels 25 anys de la institució, l'any 2000. Aleshores el periodista se'n congratulava perquè ho considerava una "demostració de responsabilitat cívica". Però en els últims anys han canviat moltes coses. Els escàndols al voltant de la institució s'han succeït i el tractament mediàtic que se li dóna s'ha modificat. 

El rei despullat, només a l'estranger

El 1995, la revista italiana ' Novella 2000' va publicar unes imatges del rei despullat, prenent el sol a bord del seu iot. La premsa espanyola va tancar files i les imatges no es van veure a l'estat. Segons una crònica de 'El País', l'aleshores president del Grupo Zeta, Antonio Asensio, propietari d''Interviú' va reconèixer haver rebut les imatges, però va declinar publicar-les: "No les vull ni veure". Posteriorment, la família reial va assegurar que no actuaria contra cap publicació que les difongués.

Ressenyes que no creuen l'Atlàntic

Les imatges no era l'únic que no creuava la frontera. El 1998 el prestigiós periodista Jon Lee Anderson va publicar a la revista nord-americana 'The New Yorker' un perfil del rei espanyol, que, malgrat no tenir un to especialment crític, contenia diversos 'pecats' que la feien impublicable a Espanya. Entre d'altres coses, es referia a l'avi del rei, Alfons XIII com a "'playboy' aficionat al joc" i parlava obertament de la "rivalitat" entre el monarca i el seu cosí Alfons de Borbó per la corona. Però, sobretot, es referia a "les històries sobre la relació [del rei] amb una dona de Palma, i relacions més curtes amb altres dones".

El text s'ha mantingut inaccessible per al gran públic a Espanya, i no ha estat traduït al castellà fins al 2006, quan l'Associació de la Premsa de l'Aragó va retre un homenatge a Anderson i es va decidir a editar-lo [el trobareu a partir de la pàgina 16 del PDF].

Els monarques, 'Persones humanes' amb protecció especial

El 1993, el president de la Generalitat, Jordi Pujol, es va veure obligat a demanar disculpes a la casa reial per unes imatges que van aixecar polseguera. El conductor del programa 'Persones humanes', Miquel Calçada, va decidir acompanyar les tertúlies amb una imatge de la infanta Helena que no va agradar a Zarzuela. A més, un col·laborador habitual, Quim Monzó, va dedicar un monòleg a la família reial.

Vuit anys després la història es va repetir. El programa 'Set de Nit', de Toni Soler, va començar a incloure les imitacions que Toni Albà feia del rei d'Espanya, que van provocar les ires de la casa reial i van fer que l'aleshores president de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Miquel Puig, demanés al programa que tractés la monarquia amb "contenció".   Han hagut de passar els anys perquè es normalitzi el tractament a la reialesa en les imitacions i avui Toni Albà fa de rei al 'Polònia' de TV3, i ha deixat moments memorables que podreu trobar aquest diumenge amb l'ARA. A més, també s'imiten la reina i, des d'aquesta setmana, la infanta Cristina. 

"'Maricón'" i "assassí": els insults de Marichalar a Fidel Castro

D'entre la informació que ha transcendit als mitjans internacionals però que no ha tingut ressò a la premsa espanyola, hi ha un episodi destacat, que podria haver desencadenat una tempesta política. Jaime de Marichalar, que encara estava casat amb la infanta Helena, va insultar durant una festa de la prestigiosa firma de moda Vuitton el dirigent cubà Fidel Castro, segons la revista americana ' New York Magazine'. Va ser al 2003 i els mitjans cubans sí que en van informar. En concret, Marichalar va dir "'maricón'" i "assassí" a Castro, segons aquests mitjans.

Però les topades reials amb dirigents llatinoamericans no acaben aquí. El "'¿por qué no te callas?'" televisat que Joan Carles de Borbó va dedicar a Hugo Chávez, president de Veneçuela va fer la volta al món i va tensar les relacions entre tots dos països.

Les revistes del cor: de les parelles del príncep a les amigues del rei 

El paper 'couché' a Espanya s'ha distingit per dedicar moltíssimes portades a la família reial. La majoria no passaven de reportatges més o menys institucionals i sense cap crítica, sobretot si es parlava del rei i la reina. Amb els descendents ja no va passar el mateix. Les parelles que es relacionaven amb el príncep van ser analitzades per les revistes del cor: Eva Sannum va ser objectiu de les crítiques de revistes com 'Pronto', que es plantejaven la idoneïtat de la candidata a princesa que, en el moment de la successió, s'havia de convertir en reina.

Després de l'accident de cacera del rei a Botswana, però, les revistes han començat a fer-se preguntes sobre de la situació del matrimoni reial i de la relació del rei amb Corinna zu Sayn-Wittgenstein .

"Al·lega consum ocasional de cocaïna", la polèmica portada d''Época'

La separació de Marichalar i la infanta Helena va ser un altre dels moments clau que van fer replantejar als mitjans el tractament informatiu a la monarquia. El cas més destacat i que va acabar amb denúncia i una rectificació va ser el de la revista d'ultradreta 'Época', que va fer una portada dedicada a Marichalar en què deia: "Al·lega consum ocasional de cocaïna". La revista havia de dipositar un milió d'euros de fiança i està pendent de judici, tot i que ells asseguren que mai no van acusar-lo de cocaïnòman.

Les caceres del rei que arriben amb silenciador

Fernando Vallejo, un escriptor colombià, va informar detalladament en un article dedicat al rei espanyol de les caceres que el monarca feia el 2004 a Romania. Segons Vallejo, Joan Carles "va matar a escopetades nou óssos, una ossa gestant i un llop i va deixar ferits de bala diversos animals més, que mig centenar d'acompanyants posaven al seu abast perquè els pogués abatre".

Óssos "torrat" i visites a l'Audiència Nacional

Caduca Hoy, un grup d'humoristes bascos van ser condemnats per injúries al rei per publicar als diaris ' Deia' i ' Gara' una vinyeta en què es deia que l'ós Mitrofán, que el monarca hauria matat en una cacera a Rússia anava "torrat". L'acudit acompanyava un article del filòsof Nicola Lococo, ' Las Tribulaciones del Oso Yogui', que va també va dur el seu autor a la banqueta de l'Audiència Nacional. Finalment van ser absolts.

L'alt tribunal també ha perseguit altres ciutadans per aquests tipus de delictes. Un grup musical, Ardor de Estómago, v a ser jutjat per injúries al rei, per una cançó –editada en un CD promocional de l'Ajuntament de Segovia– en què es deia "fill de puta" al monarca.

I el cantant de Poetas en la Calle també va ser jutjat pel mateix delicte, després que la policia l'acusés de dir "paràsits" als membres de la Casa del Rei durant un recital.

Els mitjans s'atreveixen amb la corona: una nova etapa?

En els últims anys, però, aquella "autocensura" dels mitjans de què parlava John Carlin ha anat suavitzant-se. Un treball de José Manuel de Pablos i Alberto Ardévol, dos professors universitaris, reflexiona sobre el tractament que la premsa dóna a la corona i conclou que hi ha tres posicions, segons els mitjans analitzats: la dels diaris 'El País' i 'El Mundo', la del diari 'Abc' i la de 'Público'. Partint del tractament de la polèmica sorgida per les declaracions de la reina a la periodista Pilar Urbano en què criticava el matrimoni gai, els autors de l'estudi conclouen que mentre els dos primers, diaris sorgits durant la Transició, fan un crítica tèbia, el tercer, monàrquic i centenari, dóna un suport sense fissures a la reina i el quart, un diari de nova generació, f a una crítica més oberta. 

Aquest treball es va fer abans dels últims esdeveniments que han empès els mitjans a parlar més obertament de la institució: l'escàndol d'Urdangarin, la cacera del rei a Botswana i el tret de Froilà, que sí que han tingut un gran ressò als mitjans.

TV3 es pregunta: 'Monarquia o República?'

Quan ja havia començat aquesta etapa amb el cas Urdangarin, TV3 va emetre al febrer, després de més de 2 anys recorrent els despatxos de la casa, el documental 'Monarquia o República?', que encara es pot veure a la web oficial de la cadena.

Estira-i-arronsa amb 'El Jueves'

Un dels mitjans que més s'ha distingit per dur al límit la informació sobre la família reial ha estat la revista satírica ' El Jueves'. La publicació ha fet portades polèmiques que en una ocasió li van comportar el segrest d'un número. Va ser al 2007. Quan Zapatero va crear el 'xec nadó', que significava un ajut de 2.500 euros per cada naixement a totes les família, independentment del seu nivell de renda, van dibuixar a la  portada una parella en ple coit. Les figures representaven el matrimoni de Felip i Letícia i l'Audiència Nacional ho va considerar irreverent. L'anterior número segrestat judicialment de la publicació va ser el 1977, en plena Transició. La sentència va condemnar els dos autors a pagar una multa de 3.000 euros.

Però l'incident va revertir en un augment de lectors per a la revista i no els va aturar. 'El Jueves' ha tornat a fixar-se en la monarquia amb portades com les recents banyes que s'intuïen sobre el cap de la reina Sofia, la infanta Cristina "tonta" o el rei mig despullat.

Els dubtes sobre el paper del rei al 23-F

El quòrum existent entre els mitjans estatals al voltant del paper del rei en el 23-F, mai qüestionat i sempre defensat, es va trencar fa només uns mesos amb la publicació al setmanari alemany 'Der Spiegel' d'una informació que apuntava que el monarca podria haver simpatitzat amb el cop, segons algunes fonts. Sense donar-hi gaire espai a les seves pagines, i sempre mantenint una gran distància, mitjans com ' El Mundo', ' El País' o ' El Periódico' se'n van fer ressò.



Més continguts de