JOCS OLÍMPICS

Carol Routier, set anys per convertir-se en la primera triatleta catalana en uns Jocs Olímpics

La banyolina va descobrir aquest esport quan tenia 19 anys, amb 26 participarà en els Jocs de Rio

Ferran Rigat
4 min
Carolina Routier surt primera de l'aigua a Gold Coast

BarcelonaMai cap catalana ha nedat els 1.500 metres, ha pedalejat els 40 quilometres següents i n'ha corregut 10 més en una prova olímpica de triatló. Però en aquests Jocs de Rio una banyolina serà la primera triatleta catalana a aconseguir-ho. L'elegida és Carolina Routier, una triatleta tardana, ja que fa poc més de set anys, quan en tenia 19, va conèixer l'esport que l'ha fet olímpica amb 26. I tot just en farà quatre que va decidir que participaria en uns Jocs Olímpics.

La triatleta és filla d'un expiragüista professional argentí que es va enamorar de l'estany de Banyoles, i que en un rampell d'amor va decidir quedar-s'hi a viure. Per tant, l'esport sempre ha estat ben present a la família Routier. Des de ben petita la Carolina i les seves germanes es van iniciar en el món de la natació. El club que les va acollir va ser el Club Natació Banyoles, i poc a poc les va veure progressar dins l'aigua. El seu nivell sobresortia de la resta, però no era suficient per arribar a campionats internacionals. El següent pas va ser el socorrisme de competició, però en aquest cas se li va quedar petit i ella buscava altres al·licients.

Un peix que havia d'aprendre a córrer

En la recerca de nous horitzons es va topar amb un antic company de natació que s'havia passat al triatló, i aquest la va posar en contacte amb el seu entrenador, en Jordi Pérez: "Un dia que parlaven la Carol li va admetre que volia fer triatló. Ell va tenir la idea de posar-nos en contacte. Per això, un dia va baixar a Barcelona des de Banyoles perquè li fes una prova", ha explicat Pérez a l'ARA. El tècnic coneixia les seves bones marques dins l'aigua, però tenia por de les seves capacitats fora d'ella: "En natació ja sabia que era molt bona, no calia posar-la a prova, però ella no havia fet bicicleta i tampoc havia corregut mai. Vam sortir amb bicicleta i vaig veure que podia funcionar bé. En cursa també tenia possibilitats, tot i que és la disciplina més dèbil que té pel seu físic".

L'entrenador català va començar a polir aquesta joia que tenia 19 anys, una edat poc típica per iniciar-se i acabar en uns Jocs Olímpics: "És una edat tardana per començar en el triatló, però no si són bons nedadors. La natació és fonamental en aquest esport. Segons el nivell de natació pots ser competitiu o no". Tan gran era el seu talent que ràpidament va cridar l'atenció de la selecció espanyola i només va durar una temporada a les mans de Pérez. Routier va decidir marxar a la Residència Joaquín Blume del CAR de Madrid amb la beca de la Federació Espanyola de Triatló sota el braç.

Un amor que l'ha portat als Jocs

El triatló va canviar tant la vida de Routier que, entre els pinyons i els pedals, les braçades a l'aigua i les hores corrent sota el sol, va trobar la seva actual parella, Mario Mola. A Madrid va ser on va conèixer el triatleta mallorquí mentre preparaven la classificació olímpica per a Londres 2012. La fortuna només va somriure a Mola, però ella no va deixar escapar l'ocasió per viatjar a donar-li suport. Un cop allà es va adonar que ella volia participar en uns Jocs: “Fa quatre anys, mentre veia el Mario als Jocs Olímpics, vaig tenir molt clar que volia estar allà als propers Jocs. Des del 2012 és el que he buscat, ha sigut el meu objectiu i des d'allà vaig començar a treballar per estar classificada”, va reconèixer Routier a Esport3.

Va ser llavors quan tots dos van començar a treballar en un grup d'entrenament amb altres triatletes d'elit tutelats pel prestigiós tècnic Joel Filliol: “Rodejar-nos de gent que competeix al mateix nivell que nosaltres i té els mateixos objectius ens exigeix i ens fa millorar”, va explicar Mola també a Esport3. I els resultats no es van fer esperar per a Routier, i van anar millorant progressivament.

La classificació per participar en la prova de triatló d'uns Jocs Olímpics és de les més complicades per la seva duració. Els quatre anys entre dos Jocs és el transcurs que té un triatleta per classificar-se per als següents. A mesura que el triatleta va participant en les diferents proves, com per exemple les World Series o les Copes del Món, va sumant punts a poc a poc. Com més s'acosten els Jocs més punts es poden aconseguir en una competició. En el cas de les dones, es classifiquen les 55 que aconsegueixen millor puntuació. Però hi ha un límit de triatletes d'un mateix país que poden participar, i només les tres que més punts han aconseguit viatjaran a la ciutat olímpica. Una situació idèntica per als homes.

La Carolina va acabar en 44a posició quan es va tancar el rànquing. És la segona de les tres espanyoles que han viatjat a Rio. El millor dels seus resultats va ser en la Sèrie Mundial de l'any passat, amb una quarta posició. Però el nivell a Rio és alt i Routier és una debutant. La previsió de Jordi Pérez, el seu primer entrenador, és que no es penjarà medalla: "En teoria no té opcions de medalla, hi ha noies més ràpides en cursa que ella, per tant si va amb elles no té res a fer. Però tot depèn de la bicicleta, perquè és bona nedadora i de l'aigua sortirà de les primeres". "Acabarà 15a, els seus Jocs bons seran els següents", ha apostat el seu extècnic. De totes maneres el seu triomf arribarà quan donin el tret de sortida: participar en uns Jocs Olímpics.

stats