Katie Ledecky, miracle i misteri

BarcelonaEl fons i el mig-fons és territori de Katie Ledecky. Ja se sabia i era, de fet, una de les cites programades per als amants de la natació als Jocs de Rio. La nord-americana, de només 19 anys, està cridada a ser la gran estrella del Centre Aquàtic en aquesta primera setmana de competició i deixar a l’ombra altres noms històrics com Michael Phelps o Katinka Hosszú. I és que el seu talent és indesxifrable: com pot ser tan ràpida una nedadora de fons?

En la final dels 400 m lliure s’ha passejat des del principi per penjar-se la medalla d’or i rebaixar en gairebé dos segons el rècord del món, que ara llueix en un al·lucinant 3:56.46. Cinc segons més tard, ha entrat la segona classificada, la britànica Jazz Carlin, i la seva compatriota, Leah Smith, tercera.

La superioritat de Ledecky és absoluta. Al final dels primers 50 m ja treia un cos sencer a les seves rivals, i poc més enllà dels 100 m tenia un cos de distància sobre el millor registre mundial. I el seu ritme no ha baixat en cap moment durant la prova, ha nedat gairebé en tots els parcials per sota de 30 segons. Només en el tram central s’ha permès nedar per sobre d’aquest temps, inabastable per a la majoria d’adversàries, fins i tot en l’esprint final.

Ledecky domina els 400 m, una prova en què ni Mireia Belmonte ni Melanie Costa s’havien pogut classificar, però on s’espera que faci el monòleg més insultant és a la final dels 800 m. És la distància que la va catapultar, ara fa quatre anys, a Londres 2012, i actualment neda set segons per sota d’aquells registres que li van donar l’or als Jocs britànics. No té rival.

Però és que el miracle i el misteri de Ledecky s’allarga més enllà, perquè combina la resistència del fons amb la velocitat de la distància curta. Va participar al relleu nord-americà dels 4x100 m i només l’especialista Abbey Weitzel (52.56) va nedar més ràpid que ella (52.79). L’edat mitjana d’explosió en les diferents distàncies desafia el palmarès de Ledecky. Normalment, les nedadores que dominen els 800 i 1.500 esclaten als 20 anys; amb 22, els toca devorar els 200 i els 400 m i les distàncies d’esprint; els 50 o els 100 queden en mans de les nedadores de 25 anys. I allà s’ha colat Ledecky amb 19 anys.

Als Estats Units analitzen els seus cronòmetres sense trobar encara la resposta i només saben elogiar el ritme infernal de les seves proves, comparant-lo amb qualsevol registre que tinguin a mà. Ledecky guanyaria l’equip de relleu masculí nord-americà 4x200 m dels Estats Units dels Jocs del 1960, i també qualsevol nedador d’abans del 1975. Una brutalitat.