Nisha Rawal: Una història de reconstrucció

BarcelonaFeia tot just cinc mesos que preparava els Jocs quan un terratrèmol va assolar el Nepal, el seu país. La reconstrucció, com passa amb la política esportiva d’aquest país, era inevitable: vitalment urgent. Nisha Rawal, com la majoria, va ajudar a rescatar gent, primer, i després va tornar a la normalitat. La taekwondista, amb malsons pel desastre, va reprendre la preparació per a la cita olímpica, que es disputava setze mesos més tard. Tot i que, en el seu cas, com totes les invitacions del COI, no es va confirmar fins fa uns mesos. Amb tot, a l’estat d’ànim tocat per la desgràcia col·lectiva s’hi sumava la incògnita de participar a Rio. Una situació que, tal com segur que compartiran els esportistes professionals, no és la idònia per entrenar-se quan l’objectiu és a mitjà-llarg termini.

Rawal no ha conegut una altra realitat, però en uns Jocs la comparació és irremeiable. I lògicament, en recursos i possibilitats, hi surts perdent. Malgrat que pocs podran dir que tenen un al·licient de pel·lícula. Diwakar Maharjan, director de cine, va fer un film inspirat en el taekwondo i va decidir premiar la seva compatriota amb una generosa quantitat d’efectiu. Amb una condició, que guanyés un combat a Rio. No sabem què passarà si no en guanya cap, vull pensar que li entregarà part dels diners, però queda clar el missatge: resultat per damunt de preparació. Aquest incentiu li faria rendible el temps invertit per ser esportista olímpic, basat econòmicament en beques, per a ella i cinc atletes nepalesos més, de 560 €. Potser és més que altres països més recòndits, però és inevitable pensar en la història de reconstrucció que és l’esport al país de l’Himàlaia. Avui, per fi, Rawal escriu el seu propi capítol: debuta contra la xinesa Zheng. I la sensació és que el combat comença 0-0 però no parteixen des del mateix punt. Malgrat que, tot plegat, sigui el conte de mai acabar. A Espanya li passava anys enrere quan veia el domini de les grans potències. Ara, especialment des de Barcelona 92, molts envegen l’èxit d’aquí. Al Nepal, mentrestant, començaran altre cop de zero i Nisha sap que, tot i l’ingent esforç a l’ombra, és improbable que torni a desfilar per un estadi olímpic.