Precisió de cirurgià amb les bicicletes
Iván Moya, de Badia del Vallès, és el mecànic de l’equip espanyol masculí de mountain bike
L’excel·lència esportiva, en la majoria de les ocasions, no només depèn dels mateixos competidors, sinó també dels savis consells i les mans que tenen al darrere. Entre aquestes peces fonamentals que són a la rebotiga hi ha Iván Moya (Badia del Vallès, 1978), que durant aquests dies és el mecànic de l’equip espanyol masculí de mountain bike que competeix demà a Rio, on Moya celebra els seus tercers Jocs després dels de Pequín i Londres.
La seva carrera com a mecànic de competició va començar en una botiga de bicicletes a Cerdanyola del Vallès. Allà Moya va ser el líder d’un “petit equip” de competició. “Vam començar a participar al Trofeu Diputació, al Comarcal i a la Copa Catalana”, explica. Però al cap de poc temps aquell grup va començar a assolir cotes més importants, i van passar a disputar primer proves nacionals i després internacionals. Després, va ser l’equip Maxxis MSC el que va confiar en ell perquè treballés exclusivament com a mecànic de competició.
Això va obrir-li la porta l’any 2005 a un món apassionant del qual no s’ha despenjat. Dos anys més tard arribava a una de les màximes cotes dins la seva professió, ja que un dels principals equips internacionals, Orbea, va confiar en ell “juntament amb l’arribada a l’equip professional del ciclista Julien Absalon, campió olímpic i mundial en diverses ocasions”.
A Rio ha de tenir la precisió que se li demana a un mecànic de MotoGP o de Fórmula 1, però a més comptant que entre un company i ell han d’atendre les necessitats de tres bikers al mateix temps: Carlos Coloma, Josep Antoni Hermida i David Valero. Moya afirma que “cada corredor disposa de tres bicicletes per disputar la prova, i que utilitzen durant els entrenaments i la competició”. “També en tenen una altra per si decideixen canviar la rígida per una de doble suspensió. A més també portem una bicicleta de recanvi, per si de cas alguna es trenqués, tot i que no és el més habitual”, afegeix.
Les seves tasques primordials són les d’estar pendents “per fer tot tipus de canvis durant els entrenaments, en què els ciclistes fan voltes al circuit i proven diferents pressions de pneumàtics, canvis, seientsde la bicicleta, la suspensió o totes les coses que es pugin modificar”. Però un cop acabada aquesta sessió la seva feina no acaba aquí: “Normalment a la tarda desmuntem tota la bici completa i ho revisem tot, des dels cargols, fins a les rodes, passant pels canvis o les possibles fissures del quadre, ja que en aquest esport la bicicleta pateix molt. En aquestes feines tot ha d’estar controlat al mil·límetre”.
