Projectant La Mina al món

RioJuan Carlos Ramos (Barcelona, 1970) va créixer en una barraca a Montjuïc fins que els seus pares es van traslladar al barri de la seva vida, la Mina. Ramos, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i un dels fundadors del Club de Lluita la Mina, es defineix com “una realitat” de cara a la gent: “Perquè vegin d’on vinc i on sóc. Tot i viure amb un ambient hostil al meu voltant, jo he decidit fer amb la meva vida el que jo he volgut”, diu. A Rio de Janeiro és l’entrenador de Taimuraz Friev, l’únic participant espanyol a les proves de lluita, que aquest divendres pren part a la competició.

La relació de Ramos amb els esports de contacte va començar de ben petit, quan als col·legis públics de Sant Adrià els van promocionar i ell va escollir la lluita per influència de la seva àvia, que havia fet boxa. Anys després, aquell noi del Club de Lluita Sant Adrià va ser un dels pioners que van entrar al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat. Més endavant va formar part de l’equip espanyol durant 12 anys, en els quals va participar en Europeus i Mundials i va preparar tres cicles olímpics, però sempre es va quedar a les portes de la gran cita. Avui, 15 anys després de la seva retirada, s’ha tret l’espineta i ja porta penjada al coll la seva acreditació.

Quan va pensar en la retirada esportiva, l’any 2001, va fundar el Club de Lluita la Mina gràcies a uns fons europeus destinats al barri per a microprojectes, i ell mateix va donar el primer títol de campió d’Espanya a l’entitat. Avui en dia tenen més de 80 llicències anuals, des dels quatre anys fins als sènior. Ramos assegura que “la millor eina educativa del barri és l’esport: tots els nois que han passat per un club esportiu acaben sent mes bones persones”.

“Taimuraz va arribar a la Mina perquè a Rússia no podia competir -explica Ramos-, ja que havia de ser el primer del rànquing i al seu país tenia al davant un fora de sèrie. Ell va venir perquè a Cornellà de Llobregat hi ha una comunitat important de la seva regió, Ossètia, lloc de procedència de l’entrenador del nostre club”. Ramos defineix Friev com “una piconadora quan competeix, ja que té el caràcter i el gen de la lluita, i encara més ara que ha baixat al pes que li correspon, 74 quilos”.

“El millor del Club de Lluita la Mina és que pugui venir gent de fora. Té una finalitat esportiva i social, ja que volem treure l’estigma que hi ha permanentment sobre el barri”, assegura Ramos. La presència de Taimuraz Friev a Rio de Janeiro pot suposar una revolució positiva per al club: “Som el club que l’ha acollit i volem que sigui un referent per als nostres joves i nens, i que tots estiguin orgullosos que el seu company participi en uns Jocs Olímpics”.