El TAS dóna l’estocada final a l’atletisme rus
Segueix la línia de la IAAF i desestima el recurs dels 67 atletes de Rússia, que no podran participar en els Jocs
BarcelonaL’atletisme rus no serà a Rio. El Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS) va rebutjar per unanimitat el recurs presentat per 67 atletes russos contra la sanció imposada per la Federació Internacional d’Atletisme (IAAF) que impedia als atletes d’aquest país participar en competicions de caràcter oficial pels escàndols de dopatge.
És el primer gran revés esportiu per a Rússia, i en pot arribar un altre si el COI decideix finalment excloure tota la delegació per un altre cas de dopatge massiu relacionat amb els Jocs de Sotxi del 2014. La decisió la prendrà l’executiva del COI la setmana vinent, però arran de la sentència del TAS sembla que la balança es decanta cap a l’expulsió de tots els esportistes russos.
A l’espera d’aquesta segona resolució, Rio ja sap que no podrà comptar amb noms il·lustres com el de Serguei Xubenkov -campió del món dels 110 metres tanques-, Ivan Ujov -campió olímpic de salt d’alçada- o Ielena Issinbàieva -dues vegades campiona olímpica de salt de perxa-. “Que tots els esportistes estrangers pseudonets respirin tranquils i guanyin les pseudomedalles d’or en la nostra absència”, declarava a les xarxes socials Issinbàieva, que havia tornat a la competició després de ser mare i que posseïa la millor marca de l’any (4,90 m). “Gràcies per enterrar l’atletisme”, afegia.
Rússia ho veu com una conspiració
La decisió del TAS es va rebre amb decepció i ràbia a Rússia, on van culpar el tribunal i la IAAF de conspirar contra ells. En el fons, era una resolució esperada, i més després que es publiqués aquesta setmana l’informe McLaren -encarregat per l’Agència Mundial Antidopatge (AMA)-, que denunciava una trama de dopatge massiu, promocionat pel govern rus i amb la complicitat del Servei Federal de Seguretat (FSB, l’antic KGB). Ja feia dies que les altes instàncies polítiques i esportives havien posat el crit al cel. “Estic profundament indignat amb la IAAF per la seva actitud. Els recordo que aquest organisme està tacat per la corrupció i que el seu expresident [Lamine Diack] té iniciat un procés penal i està sota arrest domiciliari”, va exclamar Vitali Mutkó, ministre d’Esports, que reconeixia que l’informe McLaren havia “condicionat” la decisió. “És un cas que crea un precedent de responsabilitat col·lectiva i vulnera el dret dels esportistes nets”.
Però ni les súpliques ni les amenaces van fer canviar la decisió del TAS, que va deixar una única porta oberta als atletes de nacionalitat russa: que s’hagin entrenat regularment a l’estranger i hagin sigut supervisats per agències antidopatge considerades “aptes” -la russa va ser declarada “en fallida” i tots els resultats es van considerar nuls-. Un requisit que en aquests moments només compleix la saltadora de longitud Daria Klíxina -bronze als Europeus del 2014-, que viu i s’entrena als Estats Units des de fa tres anys.
Un país sota sospita
Amb la decisió del TAS es culmina un procés que va començar el 2006, als Europeus de Göteborg. Tot i que Rússia sempre havia sigut una potència esportiva, especialment en atletisme, en aquella competició els resultats de la delegació van estar molt per sobre dels habituals: va guanyar una de cada quatre medalles en joc. Dos anys més tard, el 2008, set atletes russos van ser suspesos a la prèvia dels Jocs de Pequín per haver falsificat proves de dopatge. Però la gota que va fer vessar el got va ser la sanció a tres campions olímpics de marxa, el 2015, per dopatge. Aleshores van començar les investigacions exhaustives, les reanàlisis amb els mètodes més moderns de les mostres que s’havien conservat dels atletes russos i el reguitzell de sancions. Només en marxa, els mitjans russos calculen que 16 de les 17 medalles d’or obtingudes per Rússia en Mundials i Jocs Olímpics en l’última dècada corresponen a atletes que, posteriorment, han sigut sancionats.
Després de la sentència contrària als seus atletes, Rússia espera ara una resolució del COI sobre tot l’equip. El govern del país, com a mesura de pressió, va informar que tots els esportistes -els 387 seleccionats, inclosos els atletes- seguien amb el pla d’entrenament previst. Però la resolució del TAS no convida a l’optimisme.
