Un atac suïcida deixa 50 morts a l'Afganistan un mes abans de la retirada de l'OTAN
L'atemptat s'ha produït durant un partit de voleibol al sud-est del país
KabulUn atac suïcida durant un partit de voleibol ha deixat aquest diumenge almenys 50 morts i més de 70 ferits al sud-est de l'Afganistan, en una nova mostra de la crítica situació d'inseguretat que segueix planant al país a poc més d'un mes per a la retirada de les tropes de l'OTAN.
Els insurgents han convertit un recinte esportiu en un escenari sagnant el mateix dia que la cambra baixa del Parlament afganès aprovava l'acord de seguretat amb els Estats Units, que perllonga la presència de tropes d'aquest país a l'Afganistan fins al 2024.
Paktika, al sud-est del país asiàtic, ha estat de nou l'objectiu triat pels talibans per cometre una de les seves accions més violentes d'aquest any, després que al juliol un altre atac suïcida deixés 42 morts en un mercat de la mateixa província.
El vicegovernador de la província de Paktika, Ataullah Fazli, ha confirmat a EFE telefònicament que 50 persones han mort en l'atac, que ha tingut lloc en un recinte esportiu en el qual s'estava jugant la final d'un torneig entre districtes, motiu pel qual hi havia molta gent congregada.
"L'atac s'ha produït amb una jaqueta carregada amb un explosiu que ha detonat entre centenars d'espectadors", ha relatat Fazli.
Entre les víctimes hi ha almenys sis nens i cinc policies locals i es tem que el nombre de morts pugui augmentar, ja que molts dels ferits es troben en situació crítica.
El president afganès, Ashraf Gani, ha qualificat en un comunicat d'"acte inhumà" aquest atac suïcida "injustificable en qualsevol religió o cultura", obra dels que "no volen un desenvolupament en pau en un país afectat" per dècades de guerra.
Les Forces Armades afganeses van prendre, el juny, plenament el comandament de la lluita contra els insurgents, davant la retirada definitiva de les tropes de l'OTAN, la ISAF, el 31 desembre d'aquest any en acabar la seva missió.
La missió de la ISAF, que va començar el 2001 després de la invasió dels EUA que va enderrocar el règim talibà, conclourà el desembre, però l'OTAN ha anunciat que mantindrà a l'Afganistan uns 12.500 militars a partir del 2015, 9.800 dels quals seran soldats dels Estats Units.
En les últimes setmanes, i a mesura que s'acosta la retirada, el convuls país asiàtic ha viscut nous episodis de violència amb atacs com el que ahir van llançar desenes de talibans contra les forces afganeses a la província de Nuristan, amb 24 morts i 30 ferits.
La Junta Nacional de Seguretat (NDS), els serveis d'intel·ligència afganesos, asseguraven dimecres que la insurgència està dividida i debilitada després de patir importants derrotes en zones rurals, de manera que dirigeix els seus atacs a ciutats per obtenir més repercussió mediàtica.
Tanmateix, el primer vicepresident i cap de l'Estat Major de exèrcit afganès, el general Abdul Rashid Dostum, advertia que els talibans tenen suports "interns", com, segons la seva opinió, va posar en evidència l'atac d'un terrorista suïcida que va aconseguir entrar a començaments de mes a les casernes de la policia a Kabul.
Un temor que, segons el diari 'The New York Times', ha portat el president dels EUA, Barack Obama, a autoritzar que les seves tropes tinguin "un paper directe en el combat", encara que l'acord bilateral de seguretat es limitava a combatre les escletxes d'Al-Qaida i assistir les forces afganeses.
El canvi d'estratègia respondria a pressions del Pentàgon per completar amb èxit la missió a l'Afganistan, amb la finalitat de permetre a les forces nord-americanes dur a terme operacions contra els talibans i altres grups que suposin una amenaça.
