Obama envia 3.000 militars a l'Àfrica per combatre l'"amenaça global" de l'Ebola
El president nord-americà crea un comandament de forces conjuntes establert a Monròvia (Libèria). L'epidèmia ja ha fet més de 2.400 morts a l'Àfrica Occidental
WashingtonEl president dels EUA, Barack Obama, ha ampliat aquest dimarts la seva estratègia davant el brot d'Ebola a l'Àfrica Occidental i ha anunciat l'enviament d'uns 3.000 militars per oferir suport logístic a les autoritats locals. Alhora, s'ha compromès a "mobilitzar el món" per frenar el que considera una "amenaça global".
En un intent de liderar la resposta global contra l'Ebola, Obama ha anunciat la creació d'un comandament de forces conjuntes establert a Monròvia (Libèria) que coordinarà un contingent d'uns 3.000 militars repartits per la regió afectada per l'epidèmia, que ha causat ja 2.400 morts a l'Àfrica Occidental.
"El món ens mira a nosaltres, els Estats Units, a l'hora de fer front a aquest brot, i n'assumim la responsabilitat. Estem preparats per a aquest lideratge, per proporcionar les capacitats que només els EUA tenen i mobilitzar el món com només els EUA poden", ha dit Obama en un discurs des d'Atlanta (Geòrgia).
"A l'Àfrica Occidental, l'Ebola és un tipus d'epidèmia que no havíem vist mai abans, i s'està descontrolant. Si no l'aturem ara hi podria haver centenars de milers més d'infectats, amb profundes implicacions polítiques, econòmiques i de seguretat per a tothom", ha alertat Obama.
El comandament que s'instal·larà a Monròvia estarà dirigit pel cap de la divisió per Àfrica de l'exèrcit nord-americà, el tinent general Darryl A. Williams, que aquest dimarts ha arribat a Libèria per coordinar el desplegament de la resta de militars, que es produirà al llarg de les pròximes dues setmanes.
Cap dels 3.000 militars proporcionarà atenció mèdica als pacients d'Ebola, sinó que s'encarregaran de tasques logístiques, d'enginyeria i de coordinar el trasllat de subministraments, a més de crear un centre per formar uns 500 professionals de la salut a la setmana a la regió, segons la Casa Blanca.
Els militars també crearan un "pont aeri" per portar experts en salut i subministraments mèdics a la regió i posaran en marxa 17 centres de tractament a Libèria, cadascun amb capacitat per a 100 llits, a més d'aportar equips d'emergència bàsics per a 400.000 llars liberianes.
Amb l'estratègia anunciada aquest dimarts, anomenada operació 'assistència unida', Obama vol perfilar-se com a líder global en el combat de l'Ebola, una malaltia que ha causat 2.400 morts i 4.784 casos a l'Àfrica Occidental. Tanmateix, segons ha afirmat aquest dimarts, les probabilitats d'un brot d'Ebola als EUA són "extremament baixes".
"El món té la responsabilitat d'actuar, de fer un pas endavant i de fer més", ha indicat Obama. "Més nacions han de contribuir amb personal experimentat, subministraments i fons que es necessiten, i han de lliurar ràpid el que prometin", ha afegit.
L'ONU ha calculat aquest dimarts que calen 1.000 milions de dòlars per posar sota control l'epidèmia a l'Àfrica Occidental, deu vegades més del que havia calculat fa un mes.
A més, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va indicar la setmana passada que es necessiten entre 500 i 600 professionals estrangers als països afectats per l'expansió de la malaltia, i almenys deu centres de tractament de l'Ebola.
Obama també s'ha reunit aquest dimarts a la Casa Blanca amb un dels quatre nord-americans que van contreure l'Ebola, el metge Kent Brantly, que ja s'ha curat i ha testificat davant un comitè del Senat sobre l'epidèmia de la qual va ser testimoni a Libèria.
