Corrupció i il·legalitats sota l’explosió a Tianjin
Una empresa que se saltava regulacions i pagava suborns, darrere de la pitjor catàstrofe química a la Xina
TianjinUn dels socis era el fill del cap de la policia local. L’altre, un executiu d’una empresa de productes químics estatal. Després de reunir-se en un sopar, van fundar una companyia per gestionar l’exportació dels productes químics més perillosos fabricats a la Xina, prometent un “servei excepcional” i “bons resultats”. En dos anys, Rui Hai Internacional Logistics s’havia construït una reputació d’empresa amb què podien comptar els que volien enviar materials perillosos a clients estrangers, un nínxol de mercat que fins al seu naixement l’havien dominat empreses estatals massa lentes. Rui Hai oferia preus més baixos, una política de zero complicacions amb els tràmits i aprovacions governamentals ràpides. Semblava l’inici d’una altra història d’èxit per a la Nova Àrea de Binhai, una zona de desenvolupament econòmic pròspera iniciada pel Partit Comunista al voltant d’un dels ports més concorreguts de la Xina.
Més de dues setmanes després de les explosions als seus contenidors, que van matar 150 persones i en van ferir més de 700, i van deixar milions de ciutadans preocupats per la pluja tòxica, Rui Hai s’ha convertit per als xinesos en un símbol de les conseqüències de la ràpida industrialització en un sistema polític ple de corrupció. Arran d’entrevistes fetes a antics clients i associats de Rui Hai i informes inusualment crítics en els mitjans de comunicació controlats pel govern xinès, s’ha anat revelant la imatge d’una empresa que aprofita el control feble que el govern xinès exerceix sobre un dels districtes econòmics que serveixen d’aparador per al partit, i que es val de connexions polítiques per protegir les seves operacions.
Rui Hai va començar a manipular productes químics perillosos abans d’obtenir el permís per fer-ho, i va aconseguir les llicències i aprovacions d’almenys cinc agències locals que van dur a terme revisions qüestionables de les seves operacions. Les autoritats locals van encomanar un examen de seguretat indispensable per obtenir el permís d’emmagatzematge a una empresa privada que Rui Hai havia escollit i pagat prèviament. La nit de l’explosió, 3.000 tones de productes químics perillosos ocupaven els magatzems de Rui Hai, incloent-hi 700 tones de cianur de sodi i 1.300 tones de nitrats fertilitzants, més de 500 vegades la quantitat utilitzada en l’atemptat de la ciutat d’Oklahoma el 1995. La primera empresa que Rui Hai va voler contractar per aconseguir els permisos va rebutjar l’encàrrec per la proximitat de les instal·lacions amb el complex residencial. No obstant això, Dong Shexuan, un dels cofundadors de l’empresa, va aconseguir que una empresa afiliada al ministeri de Seguretat Pública hi accedís. En un informe del 2015, l’empresa sobredimensiona la distància real entre els magatzems i els habitatges i les vies de comunicació, un requisit indispensable que exigeix la llei xinesa als magatzems de materials perillosos. En l’informe declara també que Rui Hai disposa d’uns protocols de seguretat ferms i efectius, i aconsegueix d’aquesta manera els permisos necessaris.
Eludint la seguretat
La catàstrofe a Tianjin ha sorprès una nació acostumada a viure amb un dels pitjors registres de seguretat industrial del món. Segons xifres oficials, més de 68.000 persones van morir en accidents d’aquest tipus l’any passat, gairebé 200 cada dia. La majoria eren habitants pobres i allunyats de les ciutats industrials importants de la Xina. Però les explosions del 12 d’agost a Rui Hai van ser diferents, per la seva proximitat als barris de classe mitjana en una de les ciutats més pròsperes de la Xina. El 2013 acadèmics xinesos van advertir dels “nombrosos i inacceptables riscos ambientals” al districte, i citaven “la creixent possibilitat d’accidents per l’emmagatzematge de materials perillosos tan a prop de barris residencials”. “El que va passar a Binhai és només la punta de l’iceberg del que està passant a la Xina -diu Wu Yixiu, activista de Greenpeace-. Els governs locals estan prioritzant el creixement econòmic i posant els residents en perill”.
El cianur de sodi arribava a Rui Hai en caixes de fusta, centenars cada mes, cadascuna marcada amb un crani i dos ossos creuats. Precisament aquest estiu havia rebut un gran carregament, suficient per omplir 35 contenidors de transport. L’empresa, autoritzada a emmagatzemar només 10 tones, en guardava 17. Els experts diuen que l’emmagatzematge de materials perillosos en quantitats tan grans i localitzats en un sol lloc augmenta el risc d’una reacció explosiva tòxica.
Per la seva banda, les autoritats xineses asseguren que tenen sota control la fuga d’agents químics, però els residents de Tianjin segueixen preocupats pels efectes a llarg termini que poden provocar les substàncies. “Podrien passar dècades abans que s’esbrinessin els efectes dels químics a l’aigua i a l’aire -diu Zhang Yangyang, un advocat que respira a través d’una màscara protectora i abandona casa seva carregat amb les pertinences que ha pogut recuperar-. És un risc que no estic disposat a assumir”.
197 sancions per difondre rumors sobre Tianjin
Les autoritats xineses han sancionat 197 persones per difondre rumors a la xarxa sobre la volatilitat de les borses del país asiàtic o sobre les explosions que van tenir lloc en una terminal de contenidors del port de Tianjin, entre altres assumptes delicats per al govern, segons va informar en un comunicat el ministeri de Seguretat Pública. Tres dies després de l’explosió, el govern va anunciar mesures contra més de 360 comptes a les xarxes socials per “difondre rumors” sobre la tragèdia, mentre molts usuaris demanaven al govern a través d’internet saber la veritat sobre els fets.
La Xina manté un control ferri sobre què es diu i què circula per internet, fent ús del mecanisme de censura a la xarxa més potent del món, conegut com “el gran tallafoc de la Xina”.
