Crida contra l’oblit dels supervivents d’Auschwitz
Emotiu record dels 70 anys de l’alliberament del camp de concentració
MunicEl món va mirar ahir a l’abisme d’Auschwitz. Es complien 70 anys de l’alliberament del camp d’extermini per l’exèrcit soviètic, però el patiment de les víctimes és encara vigent, gens llunyà. D’aquí l’obligació constant d’atendre els que encara pateixen l’antisemitisme, la intolerància i la desigualtat. Aquest va ser el principal missatge polític del president germànic, Joachim Gauck, i d’altres caps d’estat que van assistir als actes commemoratius de l’efemèride.
La paraula la van tenir ahir sobretot representants dels prop de 300 supervivents que van viatjar des d’arreu del món fins a Auschwitz. Potser va ser l’últim cop que podran desplaçar-s’hi, així que el seu testimoni es va posar en primer pla. Cap polític havia d’eclipsar els seus parlaments, exigia el protocol oficial.
Però la versió no oficial és que el president polonès, Bronislaw Komorowski, va barrinar durant mesos com podia evitar que el seu homòleg rus, Vladímir Putin, formés part dels actes. D’una banda, Rússia no podia deixar de ser convidada a l’homenatge, perquè al capdavall els alliberadors del camp de concentració d’Auschwitz van ser els soldats soviètics. De l’altra, Moscou i Varsòvia mantenen una relació tensa amb la crisi ucraïnesa de rerefons. La solució? Komorowski no va convidar directament cap cap d’estat i va deixar que els responsables del lloc commemoratiu d’Auschwitz es dirigissin als respectius països.
Una cinquantena de caps d’estat i de govern van ser presents a l’antic camp d’extermini nazi en territori polonès. Però no Putin. Moscou va argumentar que el president rus no va rebre cap invitació. Alguns experts apunten que el líder del Kremlin, que ahir va assistir a un acte a un museu jueu de Moscou, no volia ser confrontat a Auschwitz amb el conflicte ucraïnès.
Actes commemoratius com els d’ahir, en què el món s’ajunta, són necessaris per fomentar la consciència social i per formar política. Quan un commemora a Auschwitz, al Bundestag (la cambra baixa alemanya), a Israel o arreu l’alliberament del camp d’extermini nazi és amb l’intent de comprendre l’incomprensible.
Així ho va entendre al matí, amb un discurs crític al Bundestag, Gauck. “No hi ha cap identitat alemanya sense Auschwitz”, va destacar el president germànic. Alemanya no pot estar orgullosa del seu actual estat de dret ni de la seva democràcia sense fer una ullada a l’abisme. “No oblidar l’Holocaust és una tasca de tots els ciutadans que viuen a Alemanya. L’obligació moral no s’omple només amb el record. En nosaltres hi ha també una profunda certesa: del record en sorgeix una missió que ens diu que protegim els nostres conciutadans i els donem suport”, va dir Gauck trenant el discurs amb els actuals debats del país.
Segons una enquesta actual de la Fundació Bertelsmann, una gran majoria dels alemanys no volen ocupar-se més de l’Holocaust. Un 81% volen “deixar enrere” la història de la persecució als jueus. Un 58% volen posar punt final a les tasques de memòria històrica.
Un missatge cap a Pegida
Gauck també va estendre la lliçó d’Auschwitz als manifestants islamòfobs de Pegida, tot i que sense anomenar-los directament: “Un s’ha de posicionar en contra de qualsevol forma d’exclusió i violència i ha d’oferir una pàtria segura als que fugen de la persecució, la guerra i el terror cap a nosaltres”.
El record de l’Holocaust el necessiten Alemanya i el món per sensibilitzar-se encara més davant qualsevol forma actual de misantropia. “Si els líders del món es recorden d’Auschwitz, llavors no hi haurà lloc per a altres injustícies com a Darfur, Biafra o Kosovo”, va concloure ahir en el seu parlament el supervivent del camp d’extermini nazi Roman Kent.
