Cristina Jiménez: “La comunitat llatina serà decisiva en les eleccions del 2016”
BarcelonaAmb més de 50 milions de votants, la comunitat llatina ja és clau en les eleccions nord-americanes. Últimament una nova generació de joves està agafant les regnes de les reivindicacions de la comunitat, i ha fet de la reforma migratòria la seva principal batalla. “Aquest serà el tema de les presidencials del 2016”, adverteix la directora de l’organització de joves immigrants United We Dream, Cristina Jiménez.
¿La seva oposició a l’ordre executiva passarà factura als republicans?
Ja els està passant factura. Si jo fos estratega republicana m’afanyaria a parlar amb la comunitat llatina per solucionar-ho. Tots els llatins tenen un familiar o amic que ha sigut deportat, i per això la reforma migratòria és prioritària per a nosaltres, més que l’economia i la seguretat. El 2016 els votants llatins som decisius: no oblidarem els atacs i les faltes de respecte.
El vot llatí és demòcrata?
És interessant, perquè els llatins van votar per Bush. I si bé hi havia una generació d’immigrants que se sentia pròxima als Clinton, els joves volen esperar a veure què ofereix Hillary. El vot llatí no està definit. I cada setmana hi ha més de 15.000 joves immigrants que arriben a l’edat de votar. La nostra principal tasca com a associació és mobilitzar-los perquè es registrin i votin.
¿L’únic argument per convèncer els dos partits és l’electoral, doncs?
Lamentablement el debat d’immigració no es planteja pels drets civils o la dignitat, sinó que s’ha tornat important pel canvi demogràfic. El 2042 la meitat de la població dels EUA serà llatina, asiàtica o negra. Però hi ha un segon element: el moviment que hem generat les noves generacions d’immigrants. Organitzacions com la meva han canviat la dinàmica amb campanyes de desobediència civil que no s’havien vist mai fins ara, sortint públicament a dir que som indocumentats i fent accions diàries de protesta.
Però al moviment de Ferguson que també lluita pels drets civils no s’hi ha vist la comunitat llatina.
Molts joves ens n’adonem. I la lluita contra la criminalització és la mateixa: els centres de detenció d’immigrants han d’omplir cada dia 14.000 llits, per complir el pressupost, i els gestionen les mateixes empreses que gestionen les presons, amb majoria de presos afroamericans. Els joves ens n’adonem, però encara falta molta consciència d’això entre la comunitat llatina. Però el moviment de Ferguson ha sorgit dels joves, que no se sentien representats per les grans organitzacions tradicionals de lluita pels seus drets. A nosaltres ens ha passat el mateix. I jo mateixa tinc contacte amb molts d’aquests joves. Sabíem que es faria pública l’absolució del policia que va matar Eric Garner, el jove negre de Nova York, poc abans que el president Obama anunciés la seva ordre executiva, i ens vam coordinar perquè no es posessin les dues comunitats en contra.
Com valora l’ordre executiva?
Una gran victòria del nostre moviment, que ha forçat el president a fer-ho. Ell s’hi negava al principi, però vam fer pressió: més de dos milions de persones han sigut deportades sota la seva administració. És un èxit agredolç perquè la meitat d’indocumentats en queden fora: els que no han tingut fills als EUA.
