Els EUA creuen que el desgel portarà més llibertats a Cuba

BarcelonaEl desgel de les relacions entre els EUA i Cuba ha tornat a posar llum sobre les denúncies que acumula el govern de l’Havana en el capítol de drets fonamentals. Es tracta d’unes crítiques que Cuba no ha reconegut mai i que Washington creu que, amb la nova situació, es podran superar. Però la dinàmica a l’interior del país i l’opinió dels opositors i dels grups en defensa dels drets humans fa pensar que el recorregut serà llarg i gens fàcil.

L’embargament

La fi d’una mesura denunciada per les ONG pro drets humans

La fi de les sancions dels EUA contra Cuba es considera, a la pràctica, un aixecament de l’embargament, almenys fins allà on Obama ha pogut. Organitzacions en defensa dels drets humans, com Amnistia Internacional i Human Rights Watch, havien denunciat aquest bloqueig en considerar que vulnerava els drets dels cubans perquè el règim l’utilitzava com a excusa per mantenir situacions excepcionals i limitadores de la llibertat individual dins de l’illa.

Els presos polítics

Els opositors calculen que n’hi ha almenys un centenar

El règim no admet l’existència d’oposició perquè manté que el país és una “plaça assetjada” per “l’imperialisme”. Qualsevol que combati la política oficial es considera un traïdor a la pàtria. Si, a més, rep ajuda de l’exterior, se’l jutja com a mercenari i s’enfronta a penes de presó que poden arribar als 30 anys, com les que preveu la llei mordassa espanyola. El pacte amb els EUA ha inclòs l’alliberament d’una llista de 53 presos polítics. Però la il·legal Comissió Cubana de Drets Humans i Reconciliació Nacional comptabilitza que encara n’hi ha un centenar.

El multipartidisme

La dificultat de fer sentir una veu diferent de la del Partit Comunista

Un dels aspectes que més lamenta l’oposició és que no tenen possibilitat d’exercir la crítica política des de la legalitat. El sistema cubà és unipartidista i l’espina dorsal del règim és el Partit Comunista de Cuba (PCC). Fora d’aquesta institució política, que controla també tota la resta d’organitzacions socials, no se n’accepta cap. El Parlament cubà, l’Assemblea Nacional del Poder Popular, acostuma a prendre decisions unànimes i pràcticament no es recorden debats en què s’hagin produït discussions acalorades amb contraposició d’idees.

El boicot als opositors

Escarnis i coaccions contra els dissidents dins de l’illa

L’oposició denuncia quotidianament les estratègies del règim per boicotejar la seva activitat política al marge de la llei. Les mesures passen per infiltrar agents governamentals o fins i tot per enemistar els opositors amb els veïns creant conflictes personals. Una pràctica habitual és l’organització d’escarnis, amb aparença d’espontanis, en què es criden consignes a favor del règim. Aquests actes de coacció han sigut denunciats també per organitzacions com Amnistia Internacional.

L’accés a internet

Les dificultats d’accedir a la xarxa i el control incipient

Els últims informes de l’organització Freedom House encara situen Cuba com l’únic país de l’Amèrica Llatina on internet “no és lliure”. L’accés és limitat i car, i l’excusa han sigut sempre les dificultats que ha suposat l’embargament. Per això fa tres anys Veneçuela va estendre un cable de fibra òptica que solucionés el problema. Però des d’aleshores poques coses han canviat. Només el 3% de la població té accés a una connexió internacional, mentre que el 27% naveguen per intranet. A part, el règim sembla que vulgui adoptar el model xinès pel que fa al control dels continguts. Ha creat EcuRed, la seva pròpia Viquipèdia, i investiga també amb el seu propi model de Facebook. Contractar internet per a les cases particulars cubanes és encara impossible. Funcionaris governamentals promouen entre els joves la idea que la xarxa pot ser perillosa i que els pot infestar dels vicis del capitalisme.