04/09/2015

Eleccions sense seguretat

2 min

Després de les massacres del 2013 i el 2014 a la República Centreafricana (RCA) i de la intervenció francesa i la de les Nacions Unides per aturar la guerra aquell mateix any, les eleccions es van presentar com la millor recepta per sortir d’una crisi que va dividir el país en musulmans i cristians. Eleccions, doncs, i una nova Constitució que s’havia de votar en un referèndum. La primera data prevista per als comicis es va fixar per al novembre del 2014. Abans, però, s’havia de fer un cens de la població. Amb més d’un milió de desplaçats i refugiats, amb les massacres massa recents, amb les poblacions dividides segons la religió i les milícies sense desarmar, el repte era completament irrealitzable. La comunitat internacional, però, tenia pressa per deixar el país més o menys endreçat, amb un nou ordre polític que l’alliberés de la responsabilitat d’ocupar-se’n. Va passar el mes de novembre i ha passat més d’un any sense que ni el cens, ni la Constitució, ni les eleccions s’hagin pogut fer. Però la comunitat internacional no es desanima i segueix pressionant, de manera que hi ha una nova cita electoral, el 18 d’octubre. I, un cop més, tot fa pensar que som al davant d’un altre repte irrealitzable que confirmen els pronòstics més pessimistes sobre el compromís real que el món té amb la RCA. Perquè, si finalment hi ha eleccions tal com estan les coses, és pràcticament impossible que obrin un camí de conciliació i un futur esperançador per a les poblacions empobrides i enfrontades. Primer s’ha de construir la pau i l’estat de dret que permeti un nou escenari polític democràtic i representatiu. I, de moment, això no és el que està passant. A part dels problemes tècnics i polítics que ho impedeixen -no hi ha cens i no s’han validat les candidatures-, la inseguretat i la por en un país controlat pels grups armats fan que sens dubte sigui una votació que confirmarà la divisió. Per tant, costa pensar que el nou espai polític sigui un espai democràtic de conciliació. Més aviat seria un poder dels uns -els que guanyessin- contra els altres: potser una mica d’estabilitat política a l’espera que explotessin novament els problemes de fons en forma de violència.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

No es pot dir que la comunitat internacional -particularment el govern francès- no dediqui recursos i diners a minimitzar una crisi que es va disparar amb massacres de civils. Però, una vegada més, s’evidencia com les actuals intervencions de pacificació sense un programa polític i econòmic que comprometi els països capaços de mobilitzar exèrcits a un projecte de llarga durada i costós acaben amb uns resultats galdosos, que només mantenen les poblacions necessitades en una mena d’espera fins a la nova crisi. Això si no deriven en una dictadura “estable” i, normalment, “amiga”.

Per acabar de fer més profunda la poca confiança que els centreafricans puguin tenir en la bondat de la comunitat internacional, només faltava una altra acusació de violació contra un soldat francès, així com tres noves acusacions també per violació contra cascos blaus de les Nacions Unides.

stats