Erdogan fins a la sopa, a una setmana de les eleccions turques
El president fa campanya perquè l’AKP pugui canviar la Constitució
IstanbulEl cap d’estat turc es juga el seu pla de convertir-se en un president amb poder executiu en les eleccions generals d’aquest 7 de juny. Per això Recep Tayyip Erdogan es bolca aquests dies en una singular campanya electoral al límit de la llei.
Demana amb poca dissimulació votar el Partit Justícia i Desenvolupament (AKP), la formació que va fundar. Aquesta sobreexposició mediàtica, suportada amb mitjans públics, amb missatges carregats de zitzània, enerva l’oposició.
Quan s’engega la televisió, es troba un míting d’Ahmet Davutoglu, candidat de l’AKP a seguir com a primer ministre. En acabat, connexió amb un “discurs institucional” d’Erdogan. El Consell Audiovisual (RTÜK) ha comptat, en una setmana, 44 hores de discursos d’Erdogan. L’oposició ho ha denunciat al Consell Electoral Suprem (YSK). El punt més crític, diuen, és que aquests discursos violen la funció neutral de la presidència.
En les seves intervencions, el president demana 400 diputats per “canviar fàcilment la Constitució”. Quan l’acusen de parcial, es defensa: “Sóc equidistant, però tothom sap que tinc un partit al cor. Això sí, no l’esmento”. Una altra polèmica denunciada a l’YSK és l’ús de la religió per moure masses. Per exemple, acusant el partit prokurd Partit Democràtic dels Pobles (HDP) “d’ateu”, Erdogan ha recorregut zones kurdes promocionant la traducció de l’Alcorà al kurd.
L’YSK ha desestimat totes les denúncies. “El Consell Electoral està controlat pel govern”, lamenta a l’ARA Erkan Saka, sociòleg i professor de la Universitat de Bilgi. Tot i això dos membres de l’organisme, a títol individual, han reconegut a la premsa que les aparicions d’Erdogan, amb l’excusa “d’inaugurar” una infraestructura -sovint ja inaugurada abans-, “presentar” un programa social o simplement “donar les gràcies” al poble, “contradiuen la Constitució”.
Darrere d’aquesta dèria per guanyar vots hi ha, segons el columnista del diari Hürriyet Murat Yetkin, el desig de reformar la Constitució per establir un sistema en què el president assumeixi l’actual poder executiu del primer ministre. Yetkin escriu que, després que en el passat els partits de l’hemicicle no acordessin reformar la Constitució, Erdogan busca els 367 escons -dos terços dels 550 que hi ha- perquè l’AKP ho pugui fer sol.
Malgrat que l’AKP ha encadenat tres eleccions amb majoria absoluta, Yetkin recorda que “el 2011, amb el 50% de suport, sols va obtenir 326 diputats”. Amb 330 podrien sotmetre la Constitució a referèndum. També podrien reformar-la amb el suport d’altres partits.
Però, després de mesos polaritzant la societat i atacant altres polítics, Erdogan pot pagar-ho ara havent de desistir del seu pla. No li queden amics al Parlament. “No et farem president!”, s’ha convertit en lema de l’HDP. És una coalició d’entitats kurdes, socialistes turques, ecologistes i feministes, i aspira a superar l’altíssim topall del 10% de vots necessari per accedir al Parlament. El no de l’HDP a Erdogan ha provocat que el president i tot el govern carreguin contra el partit. Això embruta, de retruc, el procés de pau amb el PKK, en el qual l’HDP és mediador. L’objectiu és bloquejar el seu accés al Parlament. Si supera el 10%, l’AKP no aconseguiria la majoria necessària per complir el somni d’Erdogan. Si no el supera, Erdogan pot tenir via lliure. Els sondejos donen un just 10,3% de vots a l’HDP i un 42,3% a l’AKP. El 7-J s’ha convertit en una lluita entre aquests dos partits, amb dos més amb opció a escó com a testimonis: el nacionalista turc i laic Partit Republicà del Poble (CHP) -26,6%- i l’ultranacionalista turc i religiós Partit d’Acció Nacionalista (MHP), amb el 16,4% de vot. Amb una gran davallada i sense albirar majoria absoluta, l’AKP es prepara per governar en minoria.
