Espanya hauria d'acollir 4.288 demandants d'asil en dos anys
És la quota que li correspon segons el repartiment proposat per la Comissió Europea entre els vint-i-vuit estats
Brussel·lesLa Comissió Europea (CE) ha proposat que els Estats membres acullin en els pròxims dos anys a 40.000 demandants d'asil arribats a Itàlia i Grècia des de l'abril, dels quals 4.288 haurien d'anar a Espanya.
La distribució es farà en funció del PIB, la població, la taxa d'atur i l'esforç previ realitzat pel país d'acollida, malgrat les protestes de països com Espanya, que consideren que la CE ha concedit en el càlcul un pes massa reduït l'atur i a la taxa d'acollida prèvia (un 10% cadascun, enfront del 40% que concedeix a cadascun dels altres dos factors).
No participen en en aquest mecanisme de repartiment Itàlia i Grècia, els dos països que més demandants han acollit ja que arriben a través de la Mediterrània, ni tampoc Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, que tenen el dret de no participació reconegut en els tractats de la UE.
La majoria, procedents d'Itàlia
L'Executiu comunitari creu que d'aquests 40.000 demandants, 24.000 haurien de procedir d'Itàlia i 16.000 de Grècia, i que Espanya hauria d'acceptar 2.573 sol·licitants dels que ja estan en territori italià i 1.715 de Grècia.
Aquestes xifres suposen un esforç més gran per a Espanya respecte al que havia avançat la CE el passat 13 de maig, quan va dir que el país hauria absorbir un 9,1% del total de demandants d'asil, en lloc del 10,72% que ha proposat avui.
A més, la CE proposa concedir 6.000 euros per cada demandant als països d'acollida, és a dir, reservar un total de 240 milions del pressupost comunitari per finançar aquest programa d'emergència.
Registre i identificació
A canvi, Itàlia i Grècia hauran de registrar les empremtes dactilars i identificar les persones arribades al seu territori, cosa que no sempre passa en l'actualitat, de manera que molts demandants acaben demanant asil a Alemanya i Suècia en lloc de quedar-se al país per el que van entrar a la UE.
Un altre dels requisits serà que Roma i Atenes presentin en el termini d'un mes un full de ruta per millorar i fer més eficients els seus respectius sistemes d'asil.
La Comissió suggereix que només estiguin subjectes a aquest repartiment entre països els demandants d'asil procedents de Síria i Eritrea, que són les nacionalitats predominants.
Perquè la proposta de la CE entri en vigor haurà de ser aprovada per majoria qualificada al Consell de la UE, mentre que el Parlament Europeu només serà consultat, el que significa que pot acceptar, rebutjar o proposar esmenes a la mesura, però que els països no tenen per què tenir un compte la seva valoració.
