Internacional 24/01/2015

Guia pràctica per seguir les eleccions de Grècia

Les claus per interpretar una jornada electoral històrica i els escenaris als quals pot portar

Cristina Mas
5 min
Eleccions a Grècia. MILLOS BICANSKI/ GETTY

Enviada Especial a AtenesEl grecs van a les urnes aquest diumenge per decidir si el país més endeutat de la UE continua aplicant els plans d'austeritat dels creditors internacionals (la 'troica') o si fan confiança a Syriza, la formació de l'esquerra alternativa que lidera totes les enquestes per fer un gir. Resumim les claus per seguir una jornada electoral històrica, que tindrà repercussions al conjunt de la UE.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Quan se sabran els resultats?

Els col·legis obren a les set del matí (hora local, una hora menys a Catalunya) i tanquen a les set de la tarda, i hi estan convocats 9,8 milions d'electors, més d'un terç dels quals són a la regió de l'Àtica, que inclou Atenes. En tancar els col·legis s'oferiran enquestes a peu d'urna. A quarts de vuit del vespre (hora catalana), s'espera un primer resultat, amb aproximadament el 20% del vot escrutat. Abans de la mitjanit hi ha d'haver dades fiables, que es publicaran a la web del ministeri de l'Interior. El recompte no es tancarà fins dilluns.

La participació dóna pistes?

Tot i que a Grècia és obligatori votar, el cert és que això no s'aplica estrictament. La participació ha caigut en les últimes eleccions (62,5% el 2012 i 60% a les europees de l'any passat). Si en aquesta ocasió és més elevada, potser pot beneficiar Syriza, però els analistes no es mullen en aquest sentit.

Quins són els principals partits?

Syriza

Alexis Tsipras, de Syriza. EFE

La coalició de l'esquerra alternativa s'ha erigit en la veu dels que volen posar fi a l'austeritat en una Grècia ofegada per la crisi. Proposa renegociar el deute, recuperar el salari mínim i els llocs de treball perduts amb les retallades. El seu líder, Alexis Tsipras, promet posar fi a la "crisi humanitària" sense trencar amb l'euro ni la UE. El 2013 les diverses formacions es van unir en un sol partit, tot i que les diferències ideològiques es mantenen.

Nova Democràcia

Andonis Samaras, de Nova Democràcia. EFE

El primer ministre conservador, Andonis Samaràs, ha aplicat fil per randa les mesures exigides per la 'troica' després de guanyar les eleccions del 2012 i ha promès als grecs relaxar l'austeritat. El resultat és una caiguda de la productivitat nacional del 25%, sense precedents en temps de pau. Va ser Samaràs qui va precipitar l'avançament electoral i el seu lideratge dins del partit es pot veure qüestionat si Syriza guanya per un ampli marge.

To Potami (El Riu)

Stavros Theodorakis, de El Riu. EFE

Liderat pel presentador de televisió Stavros Theodorakis, el nou partit es va crear just abans de les eleccions europees. Assegura que no vol el poder sinó modernitzar un estat grec disfuncional. Apel·la als sectors intel·lectuals i les enquestes el situen en tercera posició. Està obert a donar des de fora suport a un govern de Syriza, però reclama com a condició que no prengui cap mesura que pugui conduir al trencament amb l'euro i la UE.

Alba Daurada

Nikos Michaloliakos, d'Alba Daurada. EFE

Els neonazis gairebé no han tingut presència a la campanya electoral, perquè tota la seva direcció, inclòs el seu líder, Nikos Michaloliakos, que es fa dir 'führer', és a la presó per associació il·legal i possessió d'armes. El judici s'ha de celebrar al març i mentre els seus coreligionaris alimenten el victimisme. Prometen als grecs "acabar amb la dictadura de la corrupció", mentre acusen els mitjans de rebaixar les seves perspectives electorals.

Pasok

Evànguelos Venizelos, del Pasok. EFE

L'històric partit socialdemòcrata amb prou feines arriba al 5% a les enquestes, després de donar suport al govern Samaràs. Ha patit la defecció del seu expresident Iorgos Papandreu, que ha creat un nou partit, el Moviment dels Socialistes Democràtics. Probablement aquest partit es quedarà fora del Parlament, com els nacionalistes Grecs Independents.

Quins escenaris es poden obrir?

PRIMER ESCENARI: majoria absoluta de Syriza. Totes les enquestes apunten que Syriza serà el partit més votat, i com a tal obtindrà el bonus de 50 diputats extres que preveu la Constitució grega per al guanyador de les eleccions. Però cap de les enquestes ha donat a Syriza més del 37,5% dels vots. Una de les grans incògnites és quants vots quedaran fora, per a partits que no superin el 3% necessari per entrar al Parlament. Com més ampli sigui aquest percentatge de vots "perduts", menys vots necessitarà Syriza per obtenir la majoria absoluta. En el millor escenari per a Alexis Tsipras, si els que queden fora del Parlament sumen un 12% dels sufragis, l'esquerra alternativa en tindrà prou amb el 35,6% de vots per garantir-se la majoria parlamentària. Aquesta infografia del portal informatiu grec Macropolis ho explica:

SEGON ESCENARI: Syriza forma govern amb el suport de To Potami. Si Syriza no obté els 151 escons per governar en solitari haurà de buscar acords. El que semblaria el seu aliat més natural és To Potami, que ja li ha garantit un suport extern si accepta algunes condicions. En qualsevol cas, hi haurà d'haver concessions importants per totes bandes, perquè To Potami defensa el liberalisme econòmic i és l'alternativa moderada per als qui consideren Tsipras massa radical, però Syriza no vol repetir l'escenari del 2012 quan les eleccions del maig no van donar un guanyador clar i el país va haver de tornar a les urnes un mes més tard. Segons els analistes, els electors penalitzarien que Syriza forcés aquesta situació tenint altres partits disposats a formar govern.

TERCER ESCENARI: Syriza ha de formar una coalició contra natura. Si Syriza no té majoria absoluta, el mecanisme previst a la Constitució grega és el següent: el president del país encarrega formar govern al partit més votat en un termini de tres dies. Si no és capaç d'arribar a acords, l'encàrrec passa al segon partit, que té també tres dies per negociar suports. I si tampoc se'n surt, és el tercer partit qui obté la responsabilitat. Si els neonazis d'Alba Daurada queden en tercer lloc, com preveuen algunes enquestes, tothom voldrà evitar aquest escenari, que suposaria una greu humiliació per al país dins i fora de Grècia. Syriza no s'ha tancat cap porta, i els seus dirigents han declarat fins i tot que podrien arribar a acords amb els Grecs Independents, nacionalistes antiausteritat de dreta. Una altra opció és una aliança amb el Pasok, però això també seria molt difícil i requerira almenys una renovació de cares en els socialdemòcrates, a qui els grecs responsabilitzen de la crisi i que els últims dos anys han fet de crossa al govern de la dreta. Una altra opció molt més favorable a Tsipras és que Syriza aconsegueixi el suport d'un grapat de diputats del Pasok, en l'enèsim episodi de transfuguisme al Parlament d'Atenes. La hipòtesi d'una gran coalició Syriza-Nova Democràcia només hi és en l'aritmètica, i sembla impossible que Tsipras pugui mantenir el partit unit si intenta aquesta via.

QUART ESCENARI: noves eleccions, tornar a la casella 0. Si no hi ha possibilitat de formar un govern, el president demanarà als líders dels partits que formin un govern d'unitat i, si això no és possible, com el 2012, s'hauran de convocar noves eleccions organitzades per un govern provisional o bé pel Consell d'Estat o el Tribunal Constitucional.

Consells per seguir la nit electoral a Twitter

És interessant seguir alguns tuitaires grecs que solen escriure en anglès:

@NickMalkoutzis: editor de l'edició en anglès de 'Kathimerini'

@Macropolis_gr: portal d'anàlisi política i econòmica grega

@HelenaSmithGDN: corresponsal del diari britànic 'The Guardian' a Atenes

@IrateGreek: Twitter de la bloguera grega Theodora Oikonomides

@xstefanou: Twitter d'Aris Chatzistefanou, periodista autor de 'Deutocràcia' i 'Catastroika'

stats