Grècia decideix avui si diu prou a l'austeritat i engega la revolta al sud d'Europa

Enviada especial a AtenesDesprés de cinc anys de retallades, que han causat una caiguda de les condicions de vida sense precedents a Europa en temps de pau, els grecs comencen a passar per les urnes aquest diumenge, en una jornada històrica. L'expectativa del triomf de Syriza, la formació de l'esquerra alternativa que promet renegociar amb la 'troica' per alleugerir el pes del deute i posar fi a l'austeritat, pot portar un gir històric amb repercussions molt més enllà de Grècia.

L'austeritat ha capgirat el sistema polític sorgit del final de la Dictadura dels Coronels, el 1974. Després de sis anys de retallades, els grecs fan responsables els partits tradicionals que s'han alternat al poder des d'aleshores –el conservador Nova Democràcia del primer ministre Andoni Samaràs, i els socialdemòcrates del Pasok– de la situació en què es troben avui. Syriza, liderada per Alexis Tsipras, ha irromput en l'escena política amb un ascens meteòric: el 2009 no arribava al 5% dels vots i ara les enquestes la situen en més del 35%. Hi ha tot un estol de partits de centreesquerra, en un Parlament molt fragmentat. I no es pot oblidar que els neonazis d'Alba Daurada, amb la direcció que espera judici a presó per possessió d'armes, també han capitalitzat una part del descontentament.

Què vol Syriza?

Tsipras a promès "plantar cara als creditors", però alhora mantenir els compromisos dels tractats europeus. Syriza defensa que si guanya les eleccions, té la legitimitat democràtica per renegociar els termes del retorn del deute, i reclama una conferència europea en què s'acordi condonar una part dels 321.000 milions d'euros dels rescats, i modificar el mecanisme per retornar la resta. Dins de Grècia, proposa revertir algunes de les reformes que va imposar la 'troica' (com la rebaixa del salari mínim o l'impost a la primera vivenda) i afrontar la "crisi humanitària" que han causat les retallades a la sanitat i els serveis socials, amb els diners que s'alliberin amb la renegociació. Syriza pretén pilotar el canvi sense trencar amb la UE ni sortir del club de l'euro.

Els conservadors de Nova Democràcia, en segon lloc a totes les enquestes, han mantingut l'argument de la por: Syriza arrossegarà el país fora de l'euro, justament quan en l'economia comencen a aparèixer els primer brots verds. En depositar aquest matí el seu vot, Samaràs ha declarat: "Avui hem de decidir si continuem endavant o si ens embarquem en aventures".

Europa, a l'expectativa

Tsipras genera desconfiança a les capitals europees, que ara temen menys un trencament de l'euro que una llarga negociació i sobretot un contagi polític a la resta de països del sud d'Europa, començant per Espanya, amb les expectatives electorals de Podem a les generals d'enguany. La Comissió Europea i la cancellera alemanya, Angela Merkel, han reclamat al nou govern que respecti els acords. Alguns analistes veuen la possibilitat d'un xoc de trens, però molts insisteixen que cal reconèixer que el deute grec és impagable i que hi ha marge, almenys, per renegociar els terminis i rebaixar els interessos dels crèdits contrets per Atenes.