Irlanda desafia l’Església amb el referèndum del matrimoni gai

Barcelona“¿Accepta que un matrimoni pugui ser contret d’acord amb la llei per dues persones sense distinció del seu sexe?” Poc més de tres milions d’irlandesos estan cridats avui a respondre a les urnes a aquesta pregunta. Si una majoria contesten afirmativament, el govern, una coalició entre conservadors i laboristes, afegirà el matís a l’article 41 de la carta magna, equipararà els drets d’heterosexuals i homosexuals i Irlanda es convertirà en el primer país que legalitza les unions homosexuals en un referèndum.

Durant mesos les enquestes han atorgat una còmoda victòria al sí. Fa només tres mesos auguraven que un 66% dels votants es decantarien pel sí i només un 21% pel no. Podia resultar sorprenent en un país on la gent encara es demana si va a missa i on avortar és vist com un pecat, però el cert és que ningú semblava que considerés que els ciutadans es neguin a equiparar els drets. Homilia a homilia, però, les coses ja no són tan clares. Un sondeig publicat pel The Irish Times donava al sí un 58%, al no un 25% i als indecisos un molt elevat 17%. El contrast pot semblar contundent, però el govern i els sectors progressistes no ho tenen tan clar. Els preocupa que les enquestes s’equivoquin i també la baixa participació, ja que, en aquest context, podria tenir una influència significativa sobre el resultat final. En les dues últimes consultes, per la reforma de la llei del menor i l’abolició del Senat, va votar menys del 40%. Però la principal preocupació és el vot silenciós, els que per por a ser titllats d’homòfobs amaguen el vot.

Però per què el camp antiigualtat avança? Doncs ho fa per dos motius: religió i immigració. L’Església catòlica -que durant dècades va esclavitzar i fer negoci amb mares solteres i va crear una xarxa d’orfenats denunciats pels abusos psicològics i sexuals que s’hi cometien- continua sent una institució molt poderosa a Irlanda.

Barrejant moralitat i religió amb teories de dubtosa validesa científica, la Conferència Episcopal Irlandesa ha advertit que les unions homosexuals intenten “redefinir la naturalesa del matrimoni”, cosa que, per als bisbes, “destruirà” el seu paper “fonamental de la societat”.

Un dels grups més visibles en la campanya del no és Mothers & Fathers Matter (MFM) [Mares i Pares Importen], que creuen que la igualtat de drets atempta contra els valors de la família tradicional perquè obre als homosexuals les portes per adoptar o recórrer a ventres de lloguer.

I, al costat de la religió, però barrejada, hi ha la immigració. Tal com va passar a Espanya, el miracle econòmic irlandès es va sustentar per l’arribada massiva d’immigrants, en aquest cas de l’Europa de l’Est i l’Àfrica, uns territoris amb alts índexs d’homofòbia. La bombolla va esclatar i va deixar un país arruïnat, però la majoria van quedar-s’hi. Pastors cristians africans i ortodoxos admeten que els fidels els obeiran.

El referèndum deixa una societat profundament dividida. El món de la cultura, la política, els mitjans de comunicació i, fins i tot, l’esport donen suport al sí. Els platós de televisió han sigut testimoni de personatges populars sortint de l’armari. Que és una influència amagada ja se sap, ¿però serà prou forta per fer guanyar el no? El govern ho dubta, temorós que les comunitats immigrades i l’Església catòlica mobilitzin (sobretot a les zones rurals) els contraris al reconeixement dels drets dels homosexuals i, en canvi, els sectors progressistes es quedin a casa. És per això que el primer ministre, el democristià Enda Kenny, ha insistit que votar a favor del matrimoni homosexual és “fer-ho per la igualtat”, i ha demanat a la ciutadania que no “doni per feta la victòria” i que acudeixi a les urnes. Un emotiu vídeo, amb milers de visites a internet, anima els partidaris del sí i gais i lesbianes a enderrocar el mur i demana a les seves famílies que no es quedin a casa i vagin a votar. Ho faran? La resposta, avui.