Un Japó en xoc es compromet amb la lluita antijihadista
Les decapitacions reobren el debat sobre la neutralitat nipona
BarcelonaLa reacció del govern del Japó a la decapitació del segon ostatge japonès a mans de l’Estat Islàmic -feta pública en un nou vídeo dissabte- ha sigut d’indignació i desafiament. “Mai no perdonaré aquests actes terroristes. Treballaré amb la comunitat internacional perquè paguin pels seus actes deplorables”, va advertir ahir el primer ministre, Shinzo Abe, en el comunicat de condemna per la mort del periodista nipó de 47 anys Kenji Goto, també executat pocs dies després que Haruna Yukawa, company de captiveri.
La commoció per aquestes dues morts, que introdueixen per primer cop el malson jihadista a casa dels japonesos, torna a posar sobre la taula el debat sobre el pacifisme constitucional del Japó. “Les faccions més ultranacionalistes del Partit Liberal Democràtic (PLD) -el d’Abe- poden aprofitar aquests fets per alimentar les seves tesis” a favor d’eliminar l’article 9 de la Constitució, que prohibeix una actuació proactiva en matèria de seguretat, apunta l’analista de Casa Àsia Guillermo Martínez. Efectivament, el secretari general del PLD, Sadazaku Tanigaki, va urgir ahir mateix a “tirar endavant aquest assumpte”. Altres veus polítiques van sortir a defensar reformes legals que permetin materialitzar l’advertència que havia fet Abe en resposta a les decapitacions: “El Japó complirà fermament la seva responsabilitat amb la comunitat internacional per combatre el terrorisme”.
L’agost passat Abe va aprovar una reinterpretació de la Constitució perquè forces japoneses poguessin participar en operacions d’autodefensa col·lectiva. “Però la situació a Síria és més complexa que una participació puntual en una operació de seguretat col·lectiva. Síria està en guerra i el Japó no hi pot participar activament perquè ho prohibeix la Constitució”, diu el cap dels estudis d’Àsia oriental de la UOC, Lluc López. I no queda clar que la reforma constitucional tingui el suport majoritari que requereix en referèndum.
De fet, López opina que les morts dels ostatges “més que reforçar-lo debiliten els intents d’Abe” d’avançar en l’agenda militarista, perquè “són un recordatori per a la població japonesa que si el Japó vol intervenir o participar en operacions de seguretat, això pot tenir conseqüències”. “No crec que la societat japonesa estigui preparada. Aquests assassinats faran repensar a més de dos i de tres que es reformi la Constitució en els termes que voldria Abe”, afegeix. Ahir mateix, desenes de manifestants es van concentrar davant la residència del primer ministre a Tòquio per dir no a cap guerra. La mateixa mare de Goto va transmetre un missatge en consonància amb el pacifisme majoritari al Japó: “Continuo creient en l’anhel del meu fill per un món sense guerra”.
El paper de Jordània
Els esforços conjunts del Japó i Jordània per alliberar Kenji Goto intercanviant-lo per la terrorista d’Al-Qaida Sayeda al Rishawi, empresonada en aquell país, van fracassar. L’EI havia demanat primer un rescat de 200 milions de dòlars pels dos japonesos (la quantitat que Abe havia ofert a la coalició antijihadista). Però després d’executar Yukawa, l’EI va exigir Al Rishawi a canvi de Goto. L’intercanvi hauria fracassat suposadament per la insistència de Jordània a incloure en el tracte el seu pilot Muaz Kasasbeh. El govern jordà va condemnar ahir la mort de l’ostatge japonès, va dir que havia fet tots els esforços possibles per salvar-lo i que seguia disposat a bescanviar Al Rishawi -condemnada a mort per atemptar el 2005 a Amman, amb 60 morts- pel pilot, capturat al desembre quan el seu F-16 va caure a Síria. Kasasbeh pertany a una de les tribus en les quals se sustenta el poder de la monarquia haiximita, molt pressionada per evitar que el pilot se sumi a la llista de decapitacions de l’EI.
