Internacional 29/01/2015

Kobane: la guerra de Síria en 3 mapes

L'alliberament de la ciutat fronterera amb Turquia, presa per l'Estat Islàmic, dóna oxigen als kurds de Síria

Ara
3 min

BarcelonaLa ciutat de Kobane, al nord de Síria i a un quilòmetre de la frontera amb Turquia, és, des d'aquesta setmana, una ciutat lliure. L'Estat Islàmic s'ha retirat del casc urbà cap a les rodalies i això ha permès descobrir la destrucció que ha patit aquest enclavament després de quatre mesos de combats.

L’alliberament de Kobane

Les Unitats de Defensa Popular (YPG) kurdes i alguns batallons de l'Exèrcit Sirià Lliure han protagonitzat l'ofensiva contra els jihadistes a Kobane que ha comptat amb el suport dels atacs de la coalició contra l'Estat Islàmic liderada pels Estats Units que van llançar l'operació el 8 d'agost.

Columna de fum a Kobane, fa uns mesos. REUTERS

Es calcula que el 80% de la ciutat ha quedat destruït després d'un setge que s'ha allargat més de 130 dies. En total, 180.000 persones van fugir de Kobane el setembre passat, cap a Turquia, quan va esclatar l'ofensiva. Només unes 300 famílies han resistit a l'interior de la ciutat.

Els Kurds, un poble combatent dividit en 5 estats

El territori dels kurds

La guerra de Síria i l'Iraq ha atrapat les comunitats kurdes, que en el repartiment postcolonial del Pròxim Orient van quedar dividides en cinc estats. La divisió no és només geogràfica, sinó també política: els kurds de l'Iraq van obtenir una autonomia després de la primera Guerra del Golf, i des d'aleshores el seu govern, de Masud Barzani, és aliat dels Estats Units i de Turquia. El principal partit dels kurds de Síria (PYD), en canvi, s'arrenglera al costat del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) de Turquia. El govern turc no vol reforçar una autonomia kurda a Síria perquè reforçaria el PKK, amb qui fa dos anys que negocia un procés de pau, ara congelat.

El califat: el projecte jihadista

El califat

El juny de l'any passat, Abu Bakr Al-Badghadi, líder de l'Estat Islàmic, es va proclamar 'califa' d'un pretès estat per als musulmans regit sota una esbiaixada interpretació de la xaria. Amb l'ofensiva que protagonitzen des d'aquest estiu, i malgrat els atacs aeris de la coalició liderada pels Estats Units, els jihadistes continuen operant en un ampli territori de Síria i l'Iraq. L'atac contra els kurds té també un component polític: eliminar la seva experiència d'autonomia multicultural en què les dones tenen un paper destacat.

Mapa dels fronts a Síria i l'Iraq

Mapa de Síria i l'Iraq

L'Estat Islàmic protagonitza una ofensiva al nord de Síria per controlar la frontera amb Turquia i així garantir-se les vies de subministrament d'armes i combatents. L'objectiu d'assegurar-se el control de Kobane tenia com a objectiu continuar fins a Afrin i obtenir una estratègica sortida al mar. Mentrestant el règim de Baixar al-Assad ataca els rebels, al centre i el sud del país. Alep, principal baluard de la resistència, està atacat en dos fronts: els jihadistes pel nord i el règim pel sud. A l'Iraq, l'ofensiva de l'Estat Islàmic se centra a la província d'Anbar, a les portes de Bagdad.

stats