ALERTA AL MAR
Internacional 21/04/2015

“L’acollida forma part de l’ADN dels habitants de Lampedusa”

La població s’aboca a ajudar els immigrants que arriben per mar

Marc Toro
3 min
“L’acollida forma part de l’ADN dels habitants de Lampedusa”

LampedusaUna de les imatges més habituals a Lampedusa és la de desenes d’immigrants asseguts als bancs i escales que rodegen l’església de San Gerlando, l’única de l’illa. Dones sirianes amb nadons en braços, grups d’eritreus de mitjana edat i fins i tot famílies senceres procedents de Tunísia. S’hi estan llargues estones, sobretot durant el matí o a primera hora de la tarda. Alguns d’ells esperen que comenci la missa, però la majoria -molts són musulmans- no hi són per pregar. Quan s’obren les portes del lateral de l’edifici les cares se’ls il·luminen i tots van desfilant ordenadament però amb certs nervis cap a dins. L’objectiu? Aconseguir roba, aigua i, si hi ha sort, una targeta telefònica per trucar a casa i dir que estan vius.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

“Jo he vingut perquè em donin una jaqueta”, explica un noi de 15 anys d’Eritrea abans d’entrar corrent a dins. Normalment les peces de vestir -així com el menjar, la beguda o els estris de neteja- les proporciona el centre d’acollida de l’illa. En èpoques en què el trànsit migratori és intens, però, no arriba a cobrir totes les necessitats. I això és el que ha passat últimament: amb una capacitat de 250 places, al centre hi conviuen des de fa una setmana -quan va arribar l’última pastera- un miler d’immigrants.

“A la parròquia complementem la feina del centre d’acollida”, confirma el vicerector de Lampedusa, Giorgio Casula. Tant ell com el rector de l’illa, Mimmo Zambito, reben l’ajuda de voluntaris i organitzacions com la Creu Roja o Mediterranean Hope -que pertany a la federació d’esglésies evangèliques d’Itàlia- per atendre els immigrants. Però també reben el suport dels mateixos ciutadans de l’illa, per als quals la presència d’estrangers ja forma part de la seva rutina. “Els lampedusians ofereixen cafès, un panini o el que calgui”, afirma Marta Bernardini, de Mediterranean Hope. I, certament, no és estrany veure el client d’un bar saludant els immigrants i iniciant-hi una conversa o veure una dona deixant caure una bossa plena de roba des del seu balcó perquè l’atrapi al vol algun grup de joves africanes.

“L’acollida forma part de l’ADN dels habitants de Lampedusa”, diu Casula, i Bernardini afegeix: “Entenen què significa arribar del mar. Viuen en una illa i sempre han vist gent anar i venir”. I fins i tot quan la gent encara és a l’aigua. Com en altres punts del Mediterrani sovint són els pescadors els que acaben rescatant els nàufrags o avisant els guardacostes. El Gerlando i l’Ettore, que viuen de la pesca des de fa 50 anys, es troben sovint amb aquesta situació: “Truquem a la Guàrdia Costanera i els diem quantes persones hi ha a bord de l’embarcació. Llavors només cal esperar que hi arribin a temps”, diu el Gerlando mentre prepara la seva barca al port de l’illa. Assegura que són operacions de rescat complicades en què les embarcacions poden bolcar.

El precedent del 2011

I els problemes no s’acaben aquí. La majoria dels que aconsegueixen arribar a terra ferma ho fan en unes condicions físiques i psicològiques complicades. “Molts arriben des de Líbia, on potser han estat a la presó i han rebut tortures”, argumenta Bernardini, que explica casos de gent amb cremades al cos per haver dormit al costat del motor de l’embarcació o dones que han patit violència durant el viatge.

Davant d’una situació així sembla difícil pensar que els 6.000 habitants de l’illa puguin fer res més que ajudar. Tot i així, la pressió migratòria és cada any més gran i algunes organitzacions temen que pugui créixer a l’illa un cert malestar si es repeteix una situació com la del 2011, quan en tres mesos van arribar 10.000 persones a Lampedusa. De moment, però, la gran preocupació dels ciutadans no és el nombre d’immigrants, sinó l’afectació que la seva arribada pugui tenir en el turisme, una de les principals activitats econòmiques de l’illa.

stats